Publicitat

Jordi Casas

Referèndum, majories i cohesió nacional

Escric aquest article hores després de les eleccions al Parlament de Catalunya, però no té per objectiu analitzar els seus resultats, sinó plantejar una reflexió de llarg abast arran d’algunes manifestacions fetes amb els resultats encara ben calents.

Cal donar la independència a Madrid!

Fa dos anys el geògraf francès Christophe Guilluy va publicar un llibre que va irrompre amb força en el debat internacional: No society. Guilluy hi deixa anar un munt d’afirmacions polèmiques, acompanyades de dades difícilment discutibles (les gràfiques de la part central del llibre).

Jugant amb foc

Quan escric aquestes línies acaba de produir-se la cinquena ratificació de l’estat d’alarma per part del Parlament espanyol.  I també el malentès, per dir-ho d’alguna manera, entre els grups parlamentaris del PSOE, UP i HB-Bildu sobre la derogació de la reforma laboral de 2012. Un acord a corre-cuita per tal de garantir l’abstenció de HB-Bildu en la votació, ha estat impugnat per un dels signants d’immediat perquè és molt difícil de complir en els terminis (i probablement també en el termes) establerts.

Reflexions coronavíriques

Aquest confinament que estem vivint, si us plau per força, regirarà moltes coses. A nivell personal i col·lectiu. El que està per veure és si aquest regirament serà de l’envergadura que alguns preveuen. A mi alguna cosa em diu que molt del que s’està dient al final quedarà en aigua de borratges. 

La cerca d’una identitat

«A la identitat catalana hi ha un plus d’angoixa existencial (…), una identitat que s’explica a través de les derrotes (…), la catalana és una identitat que juga amb una mà lligada a l’esquena» (Antoni Bassas, Planta Baixa, TV3).

Pàgines