Però, vostè sap qui és?

Llegia fa poc l'opinió d'un veí, a les xarxes socials, que deia estar preocupat pels comentaris negatius que, darrerament, es diuen de la nostra ciutat i és veritat que, aquests dies, no hem gaudit de la millor de les premses. Segurament, el principal motiu d'això sigui la desafortunada topada entre un policia local i el senyor Civis. Em vaig preguntar com arreglar-ho.

Possiblement, el primer pas sigui demanar perdó, mostrar penediment. Independentment de com es desenvolupin les investigacions policials, és obvi que tot l'episodi no està lliure de màcula. El penediment, en el millor dels sentits, no és cap altra cosa que començar a llaurar les bases del perdó i, en el bíblic, significa deixar de donar l'esquena a Déu.

Ara bé, a qui li urgeix més abandonar la concupiscència? Altres articles han tractat el relat dels fets millor del que ho puc fer jo i solvents professionals estan a càrrec de la instrucció i resolució de l'aspecte purament tècnic. No obstant això, si parlem de convivència, com intento fer jo, sí que és cert l'agent podria haver-se estalviat algun exabrupte, però això no mereix un article.

El senyor Civis, en canvi, bé mereix una tesi doctoral o, com a mínim, una visita al metge. Acompanyat per mitjans i media, se li ha atorgat la imatge de víctima de la brutalitat policial. El mateix elCugatenc, l'1 de juliol, intentava aprofundir en el que va passar entrevistant al protagonista, esforç que hem d'agrair, ja que va llançar molta llum sobre la classe de veí que el senyor Civis és.

Ens estalviarem els molts desviaments que pren el senyor Civis, que sembla més interessat en explicar les seves penoses batalles personals que els fets que motiven l’entrevista. Ens estalviarem comentar, perquè no ho mereix, les despectives paraules que el veí dedica al cos de policia santcugatenc.

Centrem-nos en dues frases que ens permeten esbossar el personatge. La primera, per ell mateix reconeguda, és “ves a la merda”, que van ser el bon dia que va proferir Civis, per tota resposta, a l'agent, que no feia cap altra cosa que apuntar-li que estava aparcant on no devia.

La segona, un cop retingut, que es pot escoltar de la boca del senyor Civis en l'infame vídeo és “però tu saps qui sóc jo?” Segur que tots ens haurem creuat alguna vegada amb algú a qui li agrada deixar anar sentències d'aquest estil i, en general, no solen venir acompanyats d'una personalitat humil i constructiva.

Inici i fi d'aquest vodevil interpretat per Civis. Arrogant, si més no, desagradable, segur.

Amb independència de com es resolgui tècnicament aquest assumpte, hem de saber aïllar les seves parts i la que m'ocupa enterra una reflexió clara: Senyor Civis, demani perdó. No és vostè més que ningú, per molt obligats que estiguem a conèixer-lo, ni tampoc menys, és vostè un santcugatenc que, com tots nosaltres, li agrada la seva ciutat i, suposo, voldrà el millor per a ella.

El moltes vegades mal entès Adam Smith deia que el bé comú no era cap altra cosa que la suma de voluntats individuals, però afegia que, per assolir-ho, cada individu havia de procurar el millor per a la seva pròpia parcel·la del món i vostè, senyor Civis, l'està sembrant de vents.

Ignacio Rigau, president de Noves Generacions de Sant Cugat

Notícies relacionades