‘Aliud pro alio’

Existeix en Dret un principi conegut com aliud pro alio (que es tradueix com “una cosa per l’altra”). Aquest se sol invocar en el context d’un contracte en què una de les parts no compleix amb la seva obligació entregant quelcom diferent al que s’havia compromès. Per exemple, si jo encarregués una cadira pel jardí i m’acabessin portant a casa tres jardineres, ens trobaríem en un cas força clar d’aliud pro alio, ja que allò rebut és diametralment oposat a allò que havíem pactat que rebria. El propi Tribunal Suprem considera que, en casos d’aplicació de la doctrina de l’aliud pro alio, hem de considerar que l’entrega mai s’ha realitzat i, per tant, que el contracte resta encara per complir.

Regna a Sant Cugat, des de fa dos anys, una flaira d’aliud pro alio que no prové sinó de l’Ajuntament. Sí, perquè, si bé ens van prometre, el maig de 2015 un alcalde o, en aquest cas, una alcaldessa, hem rebut quelcom ben diferent. De Mercè Conesa podrem dir que és moltes coses bones (activista, veïna, autonomista o funcionària de la Diputació), però no és una alcaldessa, per molt que ocupi el millor seient de la Sala de Plens.

Hi ha un altre principi jurídic, en matèria contractual, que consagra que “les coses són el que són i no el que les parts diuen que són”. A alguns els semblarà que Parmènides, quan no filosofava, legislava, però aquesta senzilla regla es de vital importància per defensar els drets de tots els contractants. Per exemple, si un pare ven al seu fill una casa per un euro, intentant disfressar una donació, per la que hauria de pagar impostos, el nostre ordenament tractarà la transacció com el que veritablement és.

Així, per molt que la senyora Conesa s’ho faci dir, “les coses són el que són” i el fet que sigui alcaldessa d’una part dels santcugatencs fa que no ho sigui de ningú.

Mercè Conesa no és alcaldessa i perd el dret a ser-ho cada cop que tracta la neutralitat institucional com un principi orientatiu i no com el que és, una obligació fonamental que vertebra tota la administració pública.

Primer, vam haver de presenciar l’infantil joc que Conesa ens oferí amb l’estelada que va passejar, a càrrec del contribuent, per tot Sant Cugat. Rebem els nostres veïns de Rubí amb un cartell que resa “Municipi adherit a l’Associació de Municipis per d’Independència”, a qui donem una generosa suma anual. Avui, embolica l’Ajuntament amb pancartes que demanen la llibertat dels polítics presos. Gent més eminent que jo els explicarà perquè no deuríem d’utilitzar l’expressió “presos polítics”, però qualsevol els dirà que prendre part en aquesta matèria judicial és prendre part per una i només una opció política.

L’Ajuntament i qualsevol ens públic haurien de fer-se servir per fer política, no propaganda i, si legitimem el contrari, res impedeix que el que avui es “llibertat pels presos”, demà sigui “més impostos pels rics”, “eutanàsia lliure i sense restriccions” o “nacionalitzem els mitjans de producció”.

A mi i a cada veí ens van prometre fa dos anys una alcaldessa i només vam rebre a la Mercè.

Ignacio Rigau, president de Noves Generacions de Sant Cugat

Notícies relacionades