JAUME

Fa uns dies es van complir deu anys de la mort d’en Jaume Tubau. El Jaume no només va ser regidor i Tinent d’Alcalde durant les dues primeres legislatures de l’alcalde Lluís Recoder; també va ser tota una institució a la ciutat. L’acte d’homenatge organitzat per l’Ajuntament es va omplir de gent que volia recordar a qui es va prendre la política no com una feina, sinó com una vocació. Algú que va compaginar el seu ofici portant les carnisseries que duien el seu nom, amb la feina de l’Ajuntament. I ho va fer sense que ni el seu negoci ni la seva feina com a regidor es veiessin perjudicats.

En Jaume ens va ensenyar que l’autèntica política no ha de viure de castes, de gent professionalitzada com a polítics, sinó de ciutadans que deixen la seva feina, o la complementen, amb la dedicació a la política. D’aquesta manera no perden el contacte amb la ciutadania a la qual governen i actuen com els ciutadans que continuen sent. Molt al contrari de la casta de polítics que exerceixen durant anys i que només han conegut la política com a única forma de vida.

Però també vàrem aprendre moltes altres coses d’ell, com el fet que l’autèntica política municipal no es fa als despatxos, sinó al carrer. Un carrer que ell coneixia com pocs i a on era fàcil trobar-lo, parlant amb els veïns, en les activitats d’un Sant Cugat que ha anat creixent en població i diversitat, o entrant en els diversos comerços per preguntar com va tot i deixar un somriure i la seva inacabable intensitat en viure la vida.

Recordo quan vaig agafar la Tinència d’alcaldia de Seguretat i em van dir que el Jaume va ser el millor regidor que va tenir la policia. La seva dedicació, proximitat i entrega cap a aquest cos fan que avui encara el recordin amb la correspondència i la noblesa que només la policia sap fer. Veure un grapat dels agents, acompanyats pel sotsinspector Àngel Pastor, en l’acte d’homenatge em va fer recordar que continua i continuarà sent sempre el que millor ha portat la policia en aquesta ciutat.

La veritat és que són moltes les coses que podríem dir d’en Jaume. Però la millor de totes és que es va entregar com ningú al servei de la ciutat on va néixer i que la setmana que va poder fer d’alcalde accidental, va ser d’una gran felicitat per a ell. Perquè si una cosa està clara, és que la mort d’en Jaume no només ens va treure a un gran polític i millor persona, sinó també al que hagués sigut un excel·lent alcalde de la nostra ciutat.

Com deien els antics grecs; els deus, gelosos, sempre criden aviat el seu costat als millors.

Francesc Carol

Llicenciat en antropologia i dret

Notícies relacionades