Aquests dies he pogut llegir un excel·lent article d'en Francesc-Marc Álvaro, sobre la suposada "fractura" que el "Procés" ha obert a Catalunya. Sota el títol Dividits sí, fracturats no, fa una clara reflexió sobre la imatge d'una Catalunya gairebé en guerra civil que ens volen donar alguns mitjans (i alguns partits).
Darrerament les xarxes socials s'han escalfat més del que és habitual. Ja de per sí eren un lloc on molts dels nostres instints primaris és deixaven anar sense pudor, utilitzant una manera molt maniquea de fer les coses, on els matisos desapareixen ràpidament i sempre sortia l'obligació de posicionar-se en un bàndol o un altre.
Un altre any més les entitats de la nostra ciutat han pogut tornar a sortir al carrer en una de les cites més reivindicatives que tenim: la Festa de Tardor. Obligada a endarrerir-se per les darreres pluges, aquesta nova convocatòria ha tingut la resposta esperada per part d'una ciutat que no para de moure's.
En un cap de setmana on "l'estiuet de Sant Martí" ens ha regalat un magnífic sol de tardor, recórrer els diversos estands de la Festa, instal·lats al voltant de la nostra gran joia que és el Monestir, ha sigut tot un plaer.
Els darrers dies, el debat sobre la problemàtica de l’habitatge a Sant Cugat s'ha vist augmentada. Per un cantó les mobilitzacions que el Sindicat de Llogaters de Sant Cugat ha convocat per aturar el desnonament d'un veí de Sant Cugat per impagament del seu lloguer i per aconseguir un lloguer social. I al mateix temps, unes desafortunades declaracions de fa un any de la Tinenta d'Alcalde d'habitatge, convidant a la gent a marxar si no poden viure a Sant Cugat.
Reconec que hi ha vegades que tinc por de fer-me repetitiu en algunes de les temàtiques dels meus articles. Però també vull confessar que hi ha dues sagues d'intrigues polítiques a les quals sóc addicte; una és "Joc de Trons", la sèrie més vista de la història de la televisió, i l'altre és un altre "Joc de Trons", la lluita per saber qui és l'hereu de l'extinta CiU.
Avui fa un any que ho vàrem fer. Avui fa un any que, contra tot pronòstic, vàrem aconseguir el que crèiem impossible; fer el referèndum d'autodeterminació promès. Per sobre de les prohibicions, de la vigilància i de la por, els homes i dones de Catalunya van aconseguir tirar endavant una de les accions mes èpiques de la nostra història contemporània.
El tema de l'engany en els nivells d'estudi dels nostres polítics, demostra que per fi alguna cosa comença a canviar. Que es faci dimitir una ministra pel fet que el seu doctorat pugui ser fraudulent ens comença a posar a escala de les democràcies europees. I les investigacions sobre els màsters i "doctorands" de la resta de polítics ens demostra que el tema no es queda aquí.
Curts i pel·lícules del gènere fantàstic i de terror, desfilades de zombis, exposicions de temàtiques fantàstiques, vampirs, ciència ficció... tot això i més és el Sant Cugat Fantàstic. Un Festival Internacional de Cinema Fantàstic i de Terror a Sant Cugat, que aquest any ja ha arribat a la seva quarta edició.
Fa un temps ja vaig escriure un article comentant la desaparició de Convergència per donar pas al PDECAT. Una nova formació política que, sorgida del seu congrés fundacional del juliol del 2016, pretenia ocupar el lloc de l'extinta Convergència. Recordo aquell congrés i recordo com molts convergents que hi eren presents, jo entre ells, no vàrem veure clar aquest nou projecte.
Que el segle XXI serà feminista és un fet més que evident. El necessari empoderament de les dones ens ha dut a un canvi en la concepció de la nostra societat. La visió feminista ens ha portat a un nou esperit crític molt necessari que ha canviat moltes de les nostres perspectives com a societat. Temes com els conflictes, la política, o els problemes socials, han començat a ser vistos amb un nou prisma més cooperatiu i menys agressiu.
