Whatsapp

Si hi ha un sistema de comunicació que ha revolucionat la manera de comunicar-nos en el segle XXI, aquest es el Whatsapp. Amb un nom que deriva de l'anglès col·loquial com a manera de referir-se al "Whats up?" (Que passa?), va néixer com a alternativa barata als SMS. Tot això en un mercat on internet revolucionava la telefonia mòbil i on els telèfons intel·ligents es van convertir en un símbol d'estatus social entre els adolescents.

El Whatsapp ha passat a ser una manera ràpida de comunicar-se. Res més còmode que enviar un missatge i esperar que contestin. Sense patir mai ni per l'hora ni per si molestem a l'hora d'enviar-lo. Trucar es considera una intromissió en el temps de l'altra persona, però el Whatsapp té l'avantatge de la llunyania de les cartes (o dels mails) que poden ser enviats a qualsevol hora (ja es llegiran quan es puguin), però al mateix temps tenen la immediatesa en la contestació (i en la generació de converses) que té una conversa telefònica.

De fet, la mateixa trucada de telèfon ha quedat relegada a un segon pla, sobretot entre els joves. I fins i tot entre la gent més gran, es considera de bona educació enviar un Whatsapp dient "et puc trucar?" abans de fer la trucada. Com si fer-ho sense avisar fos un símptoma de mala educació. Curiós, quan una de les coses que té el mòbil és que si no pots no l'agafes i ja està (si és urgent, per això hi era la bústia de veu) o apagar-lo o silenciar-lo si estem a una reunió o no el podem agafar. Pel Whatsapp ha convertit la trucada directa sense avis en el que sembla una intromissió a la privacitat.

Per descomptat el Whatsapp té molts avantatges, sobretot a l'hora de comunicar-se amb molta gent. És com un servei postal gratuït i instantani que tothom porta la a la seva butxaca. La manera més còmode per concretar una trobada, o per anul·lar en el darrer moment, tot s'ha de dir.

Però reconec que hi ha tres coses que a jo particularment les considero un mal ús dels Whatsapp. Per un cantó la mania de l'enviament de memes, fotos, retalls de premsa i missatges en cadena massius. Molta gent que mai ens envia un missatge personal, no ens para d'inundar el nostre Whatsapp amb els memes que considera graciosos, o amb missatges (polítics o no) que creu que són del nostre interès (nostre i de tota la gent que tenen afegida). Sempre em pregunto si en aquest cas ens trobem amb un cas de necessitat inconscient de reenviar qualsevol cosa o un avorriment sobirà en el dia a dia. Això encara s'agreuja més quan al Nadal es limiten a enviar la mateixa impersonal felicitació a TOTS els seus contactes, sense discriminació i sense adonar-se si l'envien també a la tieta amb qui ja no es parlen o a l'amic a qui li deuen diners. En aquest cas les respostes de tornada han de ser èpiques.

Per un altre cantó està el problema dels grups de Whatsapp. Que no són un problema en si, ja que són molt útils. Però que al final deixen de tenir la utilitat inicial i acaben sent posseïts per algú amb ànsies de protagonisme que acaba per convertir-lo en el seu compte particular monopolitzant el seu ús i inundant-lo de missatges que res tenen a veure amb la finalitat inicial (organitzar un aniversari, un grup de pares, per a membres d'una associació). I com que sembla que tancar un grup de whatsapp, un cop acabada la seva finalitat inicial, sembla impensable (hauré de revisar el Codi Penal, per veure si tancar un grup de whatsapp és un delicte i jo no en tenia coneixement), l'única solució és marxar del grup per evitar una inundació de desenes de missatge per dia.

I el darrer mal ús, i cada cop més corrent, és la mania que va començar entre els joves de no escriure sinó d'enviar missatges de veu. Un mal costum que a poc a poc va arrelant. Entenc que si estem conduint (i és un missatge que no podem esperar a dir quan arribem al nostre destí), s'enviï un missatge de veu. Però és que cada cop es fa servir més com a alternativa a escriure. Tota una ironia, ja que al final sembla que deixem de trucar per fer servir el missatge per al final tornar a utilitzar la veu però de la manera més ineficient per comunicar-se, el missatge gravat. Per això val més trucar, i acceptar la comunicació a dues bandes que el missatge de veu evita.

En definitiva, mals usos d'una bona eina que ens fan reflexionar sobre la nostra dificultat a l'hora de comunicar-nos. Res més senzill que donar males notícies amb un missatge i evitar la trucada violenta o res més còmode que anul·lar una cita per un Whatsapp de darrera hora. La comunicació humana, la nostra assignatura pendent des de fa mil·lennis, amb Whatsapp o sense.

Francesc Carol, llicenciat en Antropologia i Dret

Notícies relacionades