Waterloo

El juny de 1815 Napoleó va patir la seva darrera derrota a prop de Waterloo, Bèlgica. Això va marcar el final del seu breu regnat dels cent dies i el final de la història de tot el seu imperi i les seves grans conquestes per Europa.

L'any 1974 el desconegut grup suec ABBA va guanyar Eurovisió amb la cançó Waterloo. Una cançó que els va convertir en famosos i on, fent el joc de paraules amb el Waterloo de Napoleó, remarcava la necessitat de rendir-se davant del que és inevitable, en aquest cas, acceptar l'enamorament.

Portem ja moltes setmanes amb la problemàtica de saber qui és el nou president de la Generalitat. Setmanes en què la unitat independentista s'ha vist dividida davant de la discussió de poder fer o no Puigdemont president. Moltes són les postures davant d'aquest fet, des dels que consideren la possibilitat de buscar altres vies o candidats fins qui, de manera irredempta, es neguen a acceptar que possiblement en Carles Puigdemont no podrà tornar a ser el president de la Generalitat.

Una resistència, la de mantenir en Carles Puigdemont com a únic candidat, que no només bloqueja la governabilitat de Catalunya i el desencallament del procés, sinó que perjudica les possibilitats d'altres possibles candidats de Juts per Catalunya o ERC.

Curiosament, i no sé si també irònicament, el presidenciable Carles Puigdemont ha escollit fixar la seva residència en una mansió a Waterloo. Podríem fer l'acudit que espera també, com Napoleó i com ABBA, el moment per rendir-se en el seu propi Waterloo.

Aviat arribarem al final del termini per poder escollir un president de la Generalitat i evitar unes noves eleccions. Eleccions que ja van donar una majoria parlamentària a la independència i que seria absurd tornar-les a convocar només perquè ha sigut impossible nomenar un president. Com diu ABBA, hi ha moments en què cal acceptar la derrota, sobretot quan es tracta de sacrificar l'ambició d'una sola persona per la voluntat de tot un poble.

Francesc Carol, llicenciat en Antropologia i Dret

Comentaris

Crec que t'equivoques, Francersc, i com tu els que així pensen.
Ja ho van pronosticar algunes persones, entre elles el propi Puigdemont, que el 155, el feixisme espanyol, no acceptaria un resultat advers als seus interessos i pronòstics. Quant menys, s'ho preguntaven.
L'any 1936, les eleccions de febrer van mobilitzar fins i tot els sempre abstensionistes anarquistes, molt i molt nombrosos,per que la cosa anava de treure els presos al carrer. Un cop fet el recompte, i guanyar, alliberaren Companys i altres empresonats i condemnats a presó perpètua. El govern sortint era de dretes (Gil Robles) que era molt de dretes, però, demócrata i no va voler fer ell el cop d'Estat.
Un govern a l'exili, ara, al 2018, crec que tindria molta força. Si es compatible amb una avinentesa i un altre aquí, ja no ho sé. Però, el que sí afirmo es que titllar d'egoista i el demés amb que qualifiques Puigdemont, es del tot impropi, i més venint de tu.

Notícies relacionades