Una breu anàlisi

Que tot i ser Nadal dediqui aquest article a una qüestió política demostra l'excepcionalitat de les eleccions del 21 de desembre. Excepcionals no només perquè són una conseqüència de l'aplicació de l’article 155, sinó també perquè es van dur a terme en jornada laboral i perquè van tenir un rècord de participació que a Sant Cugat va ser del 87%, és a dir, 25 punts més que les darreres eleccions municipals.

Si ens centrem en els resultats a la nostra ciutat, podem fer dos blocs molt clars. Per un cantó els partits que han mantingut un vot similar al de les passades eleccions municipals amb poques variacions. Així el PP ha perdut uns 500 vots respecte al 2015 i, en canvi, Catalunya en Comú ha pujat 1.000 vots respecte al resultat d'ICV-EUiA en les anteriors municipals. La CUP sí que s'ha trobat castigada (a causa de la polarització del vot) en perdre gairebé la meitat dels vots que havia obtingut al 2015, mentre el PSC duplica el resultat d'aquelles mateixes eleccions. Per tant, trobem que entre els partits menys votats hi han hagut unes certes variacions i entre els quals trobem la fidelitat més gran de vot entre PSC i Comuns, que veuen ampliada el seu espectre electoral.

Però la cosa es posa interessant quan anem als tres partits més votats. Per un cantó, Ciutadans passa dels 4.800 vots de les municipals als gairebé 12.000 i ERC passa dels 4.100 de les municipals als gairebé 11.000. Una pujada espectacular en els dos casos que gairebé triplica el nombre de vots obtinguts a les anteriors municipals. Pel que fa a Junts per Catalunya (recordem que PDECAT com a partit no es presentava) obté 2.000 vots més respecte a Convergència a les municipals del 2015, aproximadament una mica més del 20% de pujada. Lògicament és el clar guanyador de Sant Cugat, però la seva pujada de vots queda molt lluny dels seus dos rivals ERC i Ciutadans, que de manera inexorable es van menjant part de l'herència de Convergència.

També cal afegir que tant Ciutadans (amb la regidora Múnia Fernández- Jordán i María José Espejo-Saavedra) com ERC (amb en Raül Romeva), tenen cadascú un diputats santcugatencs en el nou Parlament. En canvi cap membre del PDECAT de Sant Cugat –Clara Ponsatí és independent– formava part de la llista de Carles Puigdemont. Un fet molt curiós tenint en compte que l'actual alcaldessa, Mercè Conesa, té importantíssims càrrecs institucionals i de partit; Presidenta de la Diputació de Barcelona i presidenta del Consell nacional de PDeCAT. Sí que és cert que l'actual Tinent alcalde d'urbanisme, Damià Calvet, és nomenat a La Vanguardia com a membre de l'equip de campanya de Puigdemont.

Només falta un any i mig per les municipals i aquests resultats anuncien una dura competició, on ERC i Ciutadans cada cop s'acosten més a la possibilitat de desbancar al PDECAT a la carrera per l'alcaldia. Una alcaldia per a la qual Mercè Conesa encara no ha declarat si vol repetir o no com a candidata i on Damià Calvet pot esgrimir una clara proximitat al que sembla que tornarà a ser President de la Generalitat; Carles Puigdemont. Si a això sumem que el PDECAT ha quedat tocat i que el triomf de Junts per Catalunya es deu clarament a la carismàtica personalitat del president Puigdemont, s'obre una interessant incògnita sobre dos fets; sota quin paraigües de partit es presentarà l'actual equip de govern?, i qui encapçalarà aquesta candidatura? Perquè ja sabem tots que la proximitat al líder és més garantia de poder que l'acumulació de càrrecs.

Bon nadal a tothom, i feliç any 2018, que es presenta emocionant.

Francesc Carol, llicenciat en Antropologia i Dret

Notícies relacionades