Torn Obert

Des de Convergència s'ha iniciat la segona fase del Torn Obert. El procés participatiu que ha de decidir com es crea el nou partit que ha de succeir a Convergència. I dic es crea, perquè sembla que la majoria dels militants enquestats en la primera fase, han optat per fer un nou partit abans que "refundar" l'existent.

I aquesta no és l'única qüestió que sorgeix de les enquestes. Els militants han definit el partit dins de la franja política del centre amb certa tendència cap a l'esquerra. És a dir, que el concepte de "pal de paller" on es puguin recollir diverses opcions polítiques, continua sent la fórmula escollida.

Però l'apartat que potser sobta més és el que correspon al nom. La majoria han considerat necessari canviar el nom de Convergència, i només una part consideren que el terme "Convergència" hagi de formar part de la nova nomenclatura. Per la raó que sigui (identificació amb la corrupció, desgast, etc.) sembla que la necessitat de trencar amb el passat és prou forta per a rebutjar el nom del partit que durant anys ha governat la Generalitat. De fet, a les darreres conteses electorals el partit es va presentar sota unes altres sigles, tot i que per raons d'aliança estratègica; Junts pel Sí o Democràcia i Llibertat.

Punt a part mereix el tema més innovador de la democràcia interna. Els militants han demanat una major presència de les seves decisions i que veritablement el canvi es produeixi des de la base cap a dalt. És a dir, que la formació de llistes electorals o l'elecció de càrrecs, quedi totalment en mans dels militants, sense incidència de l'aparell del partit, per així garantir que els que vulguin accedir a qualsevol càrrec (electe o de partit) ho sigui per voluntat de la resta dels militants, no per la decisió de qui té el poder.

De fet moltes de les tendències i debats interns que s'estan produint al partit, opten per aquesta opció com a manera de garantir la democràcia interna i renovar les cares que fins ara ocupen els llocs de decisió i poder.

Aquests son els grans pilars al voltant dels quals s'hauria de crear el nou partit, ja que és l'única manera d'arribar a la ciutadania amb una imatge renovada i autènticament democràtica. És d'aquesta manera que els militants i els ciutadans podran començar a veure la llum al final d'un túnel, el de la renovació, que sempre comporta un període complicat i en certa manera dolorós. Al cap i a la fi, els vells costums són difícils d'eradicar.

Francesc Carol

Llicenciat en Antropologia i Dret

Notícies relacionades