Què fem amb els voluminosos?

Reconec que el sistema era bo, senzill i efectiu. Una d'aquelles coses que agraïes a l'Ajuntament cada cop que el feies servir. Només una trucada a un número de telèfon on deixaves l'adreça i el telèfon en una gravació. Al cap de pocs dies rebies una trucada que concretava amb tu el dia i l'hora per prestar el servei directament a casa teva.

Aquest era l'antic sistema de recollida de voluminosos que tenia l'Ajuntament de Sant Cugat. Un sistema que recollia directament a domicili els voluminosos i que es caracteritzava per la seva comoditat i eficiència. Totes les vegades que el vaig fer servir, vaig quedar molt satisfet i treia pit dient que no sempre el que es fa des de l'administració es fa malament. Per descomptat, sempre hi ha incívics que deixaven els voluminosos al carrer, però moltes vegades devia ser per desconeixement de com funcionava el sistema correcte de fer-ho.

Però de cop, per acabar amb els voluminosos deixats al carrer, en lloc de millorar la comunicació, es decideix canviar el sistema. Així, en comptes de venir a recollir el voluminós al domicili, es va decidir que fos el veí el que baixes els mobles al carrer. És a dir, es va convertir allò que es volia evitar (mobles al carrer) en el sistema per fer la recollida, incentivant el problema. Es va establir uns horaris de recollida en cada districte, prohibint deixar els voluminosos fora d'aquest horari.

El problema és que els horaris i dies escollits són molt restrictius. L'única vegada que el vaig fer servir, vaig tardar tres setmanes a poder baixar el moble, ja que no coincidia en poder fer-ho en l'horari marcat. I això que visc al centre, on hi ha dos dies a la setmana (diumenge i dijous, a partir de les 20 h). No vull ni pensar com deu ser en els districtes on només es pot un dia a la setmana.

A més a més a aquest inconvenient horari se suma el fet que, exceptuant casos de persones grans o amb mobilitat reduïda, ha de ser el mateix veí el que baixi el voluminós. Això en cas de mobles grans o de persones que viuen soles, pot ser una autentica odissea. Potser amb aquesta mesura es busca que fem exercici o ampliem les consultes als fisioterapeutes i traumatòlegs per incentivar el comerç local.

Ara resulta que el que es volia evitar, mobles al carrer, ha crescut encara més, pel fet que molta gent no respecta els limitats horaris per baixar el moble. És clar que el mes fàcil és culpar al ciutadà, quan possiblement s'ha cansat d’haver de modificar la seva agenda (i de buscar algú que l'ajudi) per coincidir amb l'escàs horari de recollida.

En definitiva, potser ha arribat l'hora de tornar a l'anterior sistema. Molt més còmode, efectiu i segur. Perquè, tal com es diu, si una cosa funciona, per què canviar-la?

Francesc Carol, llicenciat en Antropologia i Dret

Notícies relacionades