Patriarcat i feminisme

Que vivim en una societat masclista, on els homes tenen encara el control de moltes de les posicions de poder, és una cosa més que evident. De fet estem veient com les reivindicacions del feminisme militant exigeixen la fi d'aquesta posició de poder, i ho fan reivindicant la fi del patriarcat.

Però, és correcte definir la nostra societat com a patriarcal? Una societat amb supremacia masculina s'ha d'anomenar sempre així? Un patriarcat és una societat on les decisions i el poder familiar recau sempre en el Pater Familias (el pare de família). És a dir, en què la supremacia no recau en un home pel fet de ser de gènere masculí, sinó per ser pare, és a dir, per tenir fills sobre els quals exerceix aquest poder.

Un exemple de patriarcat és la Roma republicana, on el Pater Familias exercia el seu poder absolut (inclòs de vida i mort) sobre la seva dona i els seus descendents. De fet els seus fills, encara que estiguessin casats i ja haguessin format la seva pròpia família, continuaven depenent del Patriarca, tan social com econòmicament. No podien tenir propietats mentre el seu pare estigués viu, i els seus guanys econòmics (el peculi) passaven a ser controlats pel patriarca, que a més a més prenia totes les decisions que afectaven la família (matrimoni, divorci, negocis, repartiment de béns). Independentment de la seva edat, els fills no tenien estatus jurídic ple fins que no moria el seu pare. Només amb la mort del patriarca, cadascun dels fills mascles passaven a ser nous Pater Familias.

Ja fa temps que el nostre sistema no es basa en aquesta figura patriarcal. De fet, un home és subjecte ple de drets i té el control de la seva pròpia vida, independentment que el seu pare encara estigui viu o del fet que tingui o no fills. Es tracta d'una supremacía basada en el seu gènere masculí, no en el fet de ser pare de família. Per tant, seria més correcte dir "androcentrisme" (del terme grec Andros, que vol dir home com a gènere masculí) que no pas patriarcat. Així, si volem acabar amb les actituds masclistes que encara resten a la nostra societat, no hem de demanar la fi d'un "patriarcat" que ja no existeix, sinó del terme més genèric "androcentrisme". I substituir aquest "androcentrisme" per una societat basada en el "isocentrisme" (igualitària), és feina de tots.

Francesc Carol, llicenciat en Antopologia i Dret

Notícies relacionades