On és l'hereu?

Aquest 2016 que ens ha deixat ha portat molts canvis polítics. Ha sigut la primera vegada que Espanya repetia unes eleccions per no poder arribar a firmar govern, i per poc hi ha hagut unes terceres. Un fet inaudit en una democràcia occidental.

Però aquest any també ha vist la desaparició d'un partit emblemàtic a la història de Catalunya, com era Convergència Democràtica de Catalunya. Després d'un procés que va començar amb el divorci amb el seu soci històric que era Unió (tema que donaria per a un altre article), els militants van escollir entre refundar un partit o crear un de nou. L'opció escollida va ser començar de nou amb un nou partit.

Així el 8 de juliol de 2016 es va fer el congrés de dissolució del partit (de manera simbòlica, ja que encara té personalitat jurídica) i el mateix dia s'iniciava el congrés fundacional del nou partit. Un partit que, després d'una sèrie d'avatars, ha acabat per anomenar-se Partit Demòcrata Europeu Català.

Reconec que com a militant de CDC des de 1999, la desaparició de l'històric partit em va donar certa tristesa. Ja sé que es van cometre errors, però aquest partit va donar grans moments al país amb l'augment de l'autogovern i a Sant Cugat en concret, ja que aquesta ciutat li deu els seus grans canvis que van convertir l'antic poble en la ciutat que ara és.

Quan va arribar el moment de plantejar-me entrar al nou partit, vaig decidir després de meditar-ho, que no era la meva opció. Que, a parer meu, els errors que van perjudicar CDC es perpetuaven i que els canvis promesos inicialment no van ser tals. Per tant vaig decidir no associar-me al PDECAT (o com s'escrigui) i quedar-me sense partit.

La meva sorpresa va ser que comparant el nombre de militants de CDC que no s'han afiliat al PDECAT (i considerant que segons declaracions de la Marta Pascal, més d'un 10% dels nous afiliats no eren de CDC), sembla que està entre el 50% i el 60%.

És a dir, la meitat o més dels antics militants de CDC no han anat al PDECAT. Per tant, considerar aquest nou partit com l'hereu de l'antiga Convergència és molt agosarat. De fet, moviments com Lliures promoguts per exmilitants de CDC i d’Unió obeïxen aquesta situació "d'orfes" de molts exmilitants. De la mateixa manera que la intenció de ser l'alternativa de Convergència que esgrimeixen ERC i En Comú Podem és una manera d'ocupar un "nínxol de sufragi" buit.

Qui serà al final l'autèntic hereu de Convergència, si ERC, En Comú Podem, PDECAT, Lliure o qualsevol altra nova opció, és la gran incògnita per a les properes eleccions. Alguna aposta?

Francesc Carol, llicenciat en Antropologia i Dret

Notícies relacionades