Happy Halloween!

Arriba la castanyada. Aquest 31 d’octubre celebrarem una de les tradicions més arrelades a Catalunya i que reuneix a familiars i amics en una festa preludi del hivern. Castanyes, moniatos i panellets inunden els aparadors de les tendes d’alimentació i pastisseries, com fa dècades i dècades.

De la mateixa manera?. La veritat és que darrerament les botigues comencen a inundar-se de carbasses, caramels, disfresses i decoració que intenta ser terrorífica. El motiu?. L’arribada de una tradició nord-americana com és el Halloween. Una manera de celebrar el 31 d’octubre que ha saltat de les sèries de televisió i les pel·lícules “made in Hollywood” directament als nostres carrers.

I ve amb força, ja que per a un nen que hi ha més divertit que disfressar-se de monstre i anar a demanar caramels. O potser l’alternativa de quedar-se a casa menjant castanyes i panellets és una alternativa més atractiva?. Per tant, la guerra està servida i ja tenim defensors i detractors de les dues opcions; castanyada vs. Halloween.

Però, és que potser son dues tradicions incompatibles?. Segons l’antic calendari celta, l’1 de novembre començava l’any amb la festivitat de Samhaim. La nit anterior (31 d’octubre) es celebrava aquest començament d’any (com el nostre cap d’any) i també l’inici de l’hivern (que pels celtes durava sis mesos, és a dir, fins l’1 de maig).

Per preparar-se per aquest hivern, collien fruits del bosc com les castanyes, de gran poder calorífic, que garantirien poder menjar durant els mesos mes foscos. Posteriorment aquesta tradició es va complementar amb aliments arribats d’Amèrica com els moniatos o les carbasses, la collita dels quals també es fa per aquesta època.

Però aquesta festa també estava dedicada als morts, ja que es creia que durant aquesta primera nit del any, els difunts sortien de les seves tombes per buscar als vius. L’única manera de lliurar-se d’aquest “assetjament” era donar-los quelcom que els hi recordes la dolçor de la vida. Per això es va començar a fer dolços com els panellets dels quals, originalment, es reservava una part per posar-los a les tombes dels difunts com a ofrena.

Quan aquesta tradició de culte als morts va passar als Estats Units de la mà dels immigrants irlandesos, es va anar un pas més enllà. I els nens es van començar a disfressar com a  fantasmes i morts que anaven casa per casa per reclamar als vius. Com hem dit, l’única manera d’evitar que s’emportessin l’ànima dels vius era oferir-los alguna cosa dolça com la vida. Per això els nens comenten des de aleshores “trick or truck”; truc (emportar-se als vius) o tracte (que hi ha més dolç que els caramels?). Així va néixer la vigília de tots els sants (que es el que significa Halloween en anglès antic).

La castanyada i Halloween, en definitiva dues tradicions amb el mateix origen que ara aprenen a conviure; per què no donar “panellets” als nens en comptes de caramels? (tot i que es un canvi força car!). En tots dos casos celebrem el mateix, recordem als que ja no hi són i ens preparem per a l’hivern amb el convenciment que és només una etapa més del cicle de la vida.

Feliç Samhain, Halloween, Castanyada a tothom. Per al que a mi respecte, si m’ho permeteu, el 31 d’Octubre celebraré una altre cosa: el meu aniversari!.

Notícies relacionades