Adéu Convergència

Escric aquest article just després de la finalització del XVIII Congrés de Convergència, que ha marcat la seva dissolució com a partit (tot i continuar com a entitat jurídica temporalment), i de la celebració del Congrés Fundacional del nou partit, que finalment s'anomenarà (si les reclamacions de Demòcrates per Catalunya no prosperen) Partit Demòcrata Català.

Porto a CDC com a militant des de 1999 i he assistit a tots els Congressos des d'aleshores. I aquest ha sigut, de molt, el més important de tots, per raons òbvies.

No cal dir que he sentit certa nostàlgia en veure com el partit al qual he dedicat 17 anys de la meva vida, ha desaparegut. Encara recordo quan em vaig afiliar. Va ser poc després que en Lluís Recoder, a parer meu el millor alcalde que ha tingut aquesta ciutat, guanyés per primer cop les eleccions i comencés una etapa de gairebé dotze anys en què va millorar i engrandir la feina iniciada per en Joan Aymerich.

Han sigut molts anys en què m'he adonat que la política municipalista és la més difícil, però també la que et regala més grans satisfaccions. Des dels diversos executius dels quals he format part, vaig poder veure com l'equip de govern d'en Recoder es guanyava la confiança dels santcugatencs dia a dia. I més tard, substituint a en Lluís Recoder en marxar, vaig tenir l'honor i l'alegria de poder servir a la meva ciutat com a Regidor primer i Tinent d'Alcalde després en el primer govern de l'actual alcaldessa, Mercè Conesa (de fet, vaig ser el primer regidor que ella va nomenar). Per tant, tancar aquesta etapa que m'ha portat tantes satisfaccions, no deixa de tenir cert regust amarg.

Però és així. Des del divendres 8 de juliol, Convergència ha desaparegut. I en el seu lloc ha sorgit un nou partit, que intenta ser successor d'aquest partit històric adequant-se a les circumstàncies de la nova política.

I, per tant, hi ha hagut uns congres fundacional on el desig de novetat ja ha aparegut en el moment d'escollir el nom de la nova formació. Les propostes de la direcció, Més Catalunya i Catalans Demòcrates, van ser tombades de manera gairebé unànime, i amb un cert esperit de sana rebel·lia, per part tots els participants del congrés. Feia temps que no sentia tanta unanimitat en una sala tan plena, un rebuig sincer i clar cap a les dues úniques opcions que donava la direcció. Això va obligar a recórrer a un nou procés participatiu d'on van sortir tres noves propostes: Junts per Catalunya, Partit Nacional Català i Partit Demòcrata Català, guanyant per votacions la darrera opció. Cap dels tres noms finalistes contemplava el nom Convergència, símptoma del cansament per part dels assistents, de determinades sigles. En definitiva, un procés participatiu i democràtic que sempre és una bona senyal.

La resta del congrés ha suposat un debat intens i fins a avançades hores de la nit (i fins i tot de la sortida del sol) del que seran les basses organitzatives i ideològiques del nou partit. Al final, una certa limitació de mandats, potser poc agosarada i que no contempla la retroactivitat, juntament amb la necessitat de primàries. En això es resumeix bona part de les noves idees.

Ara queda un segon torn; el que és produirà el 23 de juliol amb les eleccions dels diversos càrrecs dirigents i que sembla que tindrà més d'una candidatura, amb la càrrega ideològica i de futur que cadascuna d'elles tindrà. Però aquest darrer fet necessitara un article propi.

El més important és que divendres aquest país va tancar una etapa. Molts ens hem quedat sense el partit en el qual hem militat durant anys. Ara queda l'opció d'afiliar-se en el seu moment al nou partit, o no. De fet, abans del Congrés Fundacional no han sigut pocs els que han decidit no continuar amb la nova formació.

Per part meva no em queda sinó donar un record cap al partit que deixo enrere. Cap als grans moments que m'ha donat i el que m'ha permès fer per la meva ciutat. Que succeirà a partir d'ara? Qui ho sap, el futur és un camí amb moltes dreceres. El que sí és segur és que continuaré sent fidel a la ideologia que des de fa anys m'acompanya, una ideologia simple i senzilla i que es defineix amb un sol nom: Sant Cugat. Us hi apunteu?

Francesc Carol, llicenciat en Antropologia i Dret

Notícies relacionades