A por ella, Pedro!

El diumenge vinent, el PSOE dura a terme unes primàries per escollir el seu nou secretari general. Hi ha tres candidats, Susanna Díaz, Pedro Sánchez i Patxi López. Tot i que jo no sóc militant del PSOE ni del PSC, aquestes eleccions em tenen molt interessat.

Deixant de banda la candidatura gairebé simbòlica de Patxi Lopez, aquestes són en realitat unes primàries entre dos candidats amb perfils molt diferents; Pedro Sánchez i Susanna Díaz. Sé que pot semblar una mica simplista el que diré però per a mi l'interès radica en l'enfrontament entre la política de sempre, encarnada per Susana, i una nova manera de fer política, la del Pedro Sánchez.

Per un cantó tenim al típic candidat, Susana, escollit i protegit pels "barons" del partit i que és la mostra d'una vella política que defèn l'existència d'una classe política que mai ha treballat en el món privat. Una classe partidària de defendre uns privilegis i que tremola quan veu que el seu estatus es posa en dubte demanant l’opinió de les bases del partit. Unes bases sempre silenciades per un estil de fer política que no vol opinions en contra. Una vella política i una candidata, Susana Díaz, que no van dubtar en encapçalar un cop d'estat intern per fer fora al legítim secretari escollit per les bases, el crim del qual només havia sigut negar-se a donar suport a la investidura del cap del partit rival, cosa més que lògica.

I per l'altre canto, tenim un Pedro Sánchez que ha demostrat, com una au Fènix, que pot ressorgir de les cendres i fer-se més fort en l'adversitat. Un secretari general escollit per les bases i descavalcat per uns "barons" que es neguen a cedir el seu poder, encara que això comporti portar el partit al desastre. Pedro Sánchez, un cop fet fora, podria haver amagat el cap sota l'ala i retirar-se, però va fer el més intel·ligent que podia haver fet; tornar a demanar que siguin les bases les que decideixin i presentar-se a les primàries contra la candidata que, utilitzant la vella política de clientelisme i pressions, el va fer fora del seu legítim càrrec.

Només cal mirar les xarxes socials per veure que Pedro aixeca moltes més passions i simpaties que una Susana que va camí de convertir-se en un dels polítics més odiats del panorama espanyol. La il·lusió amb què la militància base acull i dóna suport a Sánchez, contrasta amb un aparell del partit (partit al qual molts que deuen el sou i la manera de viure) que es decanta per la vella política que representa Susana. Una vella política que, com els aristòcrates prerevolucionaris, tenen por a un canvi que serà inevitable.

En una època de canvis polítics, les formes antigues han de desaparèixer. I la democràcia interna dels partits, ja sigui a l'hora d'escollir càrrecs interns o de formar llistes electorals, ha de triomfar sobre l'antic sistema "digital" en què uns pocs escullen qui surt i qui no surt a la foto.

Sí, puc ser simplista, però crec en el triomf de la democràcia interna i en fer fora a candidats (i candidates) que porten tota la seva vida laboral vivint de la política. En aquest sentit espero que Pedro Sánchez guanyi, demostrant d'aquesta manera que la democràcia en els partits pot guanyar al podrit sistema de castes i clientelisme.

Sé que Pedro Sánchez no llegirà mai aquest article, però tot i així no em puc estar de dir-li: "A por ella, Pedro!"

Francesc Carol, llicenciat en Antropologia i Dret

Notícies relacionades