Francesc Carol

Un dret fonamental

Aquest dissabte els catalans hem marcat una altra fita en el camí cap a la República. Centenars d'autobusos, desenes de trens i milers de cotxes particulars, han sortit de Catalunya per a portar a desenes de milers de catalans a Madrid. Amb un únic propòsit; reclamar al ben mig del cor de la capital d'Espanya el nostre dret a decidir.

Raül

Aquests dies estem assistint a una de les situacions més vergonyoses de la història de la nostra democràcia. Parlo del judici als nostres polítics per haver impulsat un referèndum i demanar el dret, internacionalment reconegut, a l'autodeterminació. Homes i dones que estan sent sotmesos a un judici esperpèntic només pel fet de voler respectar la voluntat popular sorgida d'un referèndum.

Taxis i vtc

Aquests dies hem viscut una de les vagues més contundents dels darrers temps. Els taxistes de Barcelona i tota l'Àrea Metropolitana (incloent-hi Sant Cugat) s'han manifestat i tallat el transit durant dies com a protesta per la legislació sobre els VTC. Al cap de poc la vaga ha sigut secundada pels taxistes de Madrid per la mateixa raó, col·lapsant les dues ciutats de manera contundent.

El nostre Monestir

Que el nostre Monestir és una joia, no cal dir-ho. I que enlluerna a tots els visitants de la nostra ciutat és més que evident. Parlem d'un dels pocs Monestirs urbans de Catalunya i un complex arquitectònic com hi ha pocs, on podem gaudir d'un magnífic (i ben restaurat) Palau Abacial i un dels pocs claustres de dos pisos. A més a més al seu interior amaga alguna joia com una basílica Paleocristiana al ben mig del jardí del Claustre.

No només són acudits

Aquest nadal, una coneguda marca d'embotits ha fet un anunci on, de manera molt enginyosa, reivindica el dret a fer tota mena d'acudits. De fet reclama el fet que avui en dia poder fer un acudit sembla un luxe que s'acaba pagant d'alguna manera.

Suposo que per un cantó la intenció de l’anunci és reivindicar la llibertat d'expressió davant casos increïbles com la denuncia cap a l'humorista Dani Mateo, per mocar-se amb la bandera d'Espanya en un gag de televisió. En aquest cas es tracta d'una reivindicació que molts podem compartir.

És cosa nostra, homes

El terrible assassinat de la Laura Luelmo ha trasbalsat, i amb raó, les nostres consciències d'ençà que vàrem ser coneixedors del fet i dels detalls que l’acompanyen. Moltes són les veus que demanen l’enduriment de les penes per actes com aquests i més contundència en les mesures dissuasives.

Té límits la llibertat d'expressió?

Darrerament les xarxes socials s'han escalfat més del que és habitual. Ja de per sí eren un lloc on molts dels nostres instints primaris és deixaven anar sense pudor, utilitzant una manera molt maniquea de fer les coses, on els matisos desapareixen ràpidament i sempre sortia l'obligació de posicionar-se en un bàndol o un altre.

Absències inexplicables

Un altre any més les entitats de la nostra ciutat han pogut tornar a sortir al carrer en una de les cites més reivindicatives que tenim: la Festa de Tardor. Obligada a endarrerir-se per les darreres pluges, aquesta nova convocatòria ha tingut la resposta esperada per part d'una ciutat que no para de moure's.

En un cap de setmana on "l'estiuet de Sant Martí" ens ha regalat un magnífic sol de tardor, recórrer els diversos estands de la Festa, instal·lats al voltant de la nostra gran joia que és el Monestir, ha sigut tot un plaer.

Expulsions pel lloguer

Els darrers dies, el debat sobre la problemàtica de l’habitatge a Sant Cugat s'ha vist augmentada. Per un cantó les mobilitzacions que el Sindicat de Llogaters de Sant Cugat ha convocat per aturar el desnonament d'un veí de Sant Cugat per impagament del seu lloguer i per aconseguir un lloguer social. I al mateix temps, unes desafortunades declaracions de fa un any de la Tinenta d'Alcalde d'habitatge, convidant a la gent a marxar si no poden viure a Sant Cugat.

Pàgines

Subscribe to Francesc Carol