El vel de l'educació

Takwa Rejeb de 22 anys i que estudia un grau de formació professional a un institut públic de València ha denunciat al Síndic de Greuges i al Defensor del poble el seu centre educatiu per no deixar-la entrar amb el hiyab.

L’argument del centre és que té un reglament intern aprovat que prohibeix anar a classe amb el cap cobert per evitar les gorres i mocadors al cap. L’institut considera que, si feien una excepció amb el hiyab, no podrien mantenir la norma per a la resta d’alumnes.

En cursos anteriors hi ha hagut tres casos similars en aquest institut: una de les noies va marxar, una es va traslladar a un altre institut i l’altra es va treure el hiyab per poder assistir a les classes.

No ha sigut fins ara, amb el cas de la Takwa que ha sortit a la llum aquest debat on és important entendre la responsabilitat que tenen els centres educatius davant l’acceptació de la diversitat cultural que vivim actualment i que es reflexa en les aules dels nostres instituts.

Davant de la denúncia i que es fes publica a través dels mitjans de comunicació, la Conselleria d’Educació de la Generalitat de Valenciana ha intervingut en el cas, resolent finalment a favor de la Takwa i obligant d’aquesta manera que l’institut accepti l’ús del hiyab a les aules.

Gràcies a aquest cas, que serà un precedent per millorar el foment de la interculturalitat a les escoles i instituts, la Conselleria d’Educació realitzarà una normativa referent a les peces de vestir a les aules i es fomentaran mesures per fomentar la convivència i la diversitat en els centres educatius dins de l’objectiu de garantir el dret a l’educació.

Independentment de les opinions personals que podem tenir sobre que les noies i dones portin hiyab, aquest no vulnera cap dret (podríem dir que també passa el mateix quan posem arracades a les nenes), sinó que és una expressió d’identitat religiosa i que aquesta és un reflex del dret a la llibertat de la persona.

Censurar això en un centre educatiu o en qualsevol espai, promou la discriminació perquè prives la persona de poder portar o expressar la seva religió. Tots els centres haurien de promoure una educació que fomenti el respecte a la interculturalitat, promovent la tolerància i el respecte de les religions i cultures.

Esperem que aquest cas doni exemple a altres centres i institucions que el més important és treballar en la direcció del foment de la interculturalitat en les escoles i instituts.

Eulàlia León, treballadora social i coach a Actua

Notícies relacionades