Transsexualitats

Fa unes setmanes ens vam despertar amb la notícia sobre la mort de l’Alan, un noi de 17 anys transsexual que s’havia suïcidat per haver patit assetjament escolar en diversos centres educatius. M’agradaria fer una reflexió sobre la transfòbia i l’assetjament escolar, dues coses diferents però lligades i relacionades en aquest cas, que es troben presents en la realitat social actual i com no, a les aules dels nostres instituts i escoles.

Què és la transsexualitat? Tots tenim una idea general del que és, però segurament per molts de nosaltres no sabem que significa realment i que comporta. Néixer en el cos del gènere oposat al que ets. Sentir i identificar-te amb el gènere que no correspon amb la teva biologia no és una cosa fàcil, i encara és més difícil que els altres i la societat ho puguin entendre.

Molt sovint les persones transsexuals comencen a identificar-se amb l’altre sexe o comencen a mostrar característiques del sexe oposat a la primera infància cap als 2-3 anys, ja que és a aquesta edat quan la persona comença a crear una identitat i a identificar-se amb els gèneres masculí o femení. Actualment moltes famílies que es troben en aquesta situació recorren a metges, especialistes i associacions que ajuden i acompanyen al nen/a i família en aquest procés de canvi que pot durar molts anys, ja que no és fins als 18 anys que pots iniciar els tràmits per fer les operacions necessàries per poder canviar de sexe (en el cas que la persona vulgui i necessiti finalitzar tot el procediment).

És bàsic i primordial que l’entorn accepti i ajudi en aquest procés, ja que poder-se expressar i ser tal com ets és necessari per a la realització i desenvolupament personal. Molts estudis demostren que l’acceptació, deixar que s’expressin amb el gènere que ells reconeixen com a seu, ajuda al seu desenvolupament, al seu creixement i a la seva felicitat com a persones, ja que el fet de no poder-ho fer pot implicar que la persona entri en una espiral d’incomprensió i falta d’identitat que pot portar a la depressió, a l’ansietat i a l’aïllament social.

Desgraciadament, la societat molts cops per desconeixement i per incomprensió no està preparada i estigmatitza aquestes persones, creant un conflicte intern i extern que encara els dificulta més ser realment qui volen ser.
El cas de l’Alan és un exemple ben clar d’això, un noi transsexual que tenia el suport de la seva família i entorn, però que en l’entorn escolar es va trobar amb dificultats per  integrar-se i on suposadament el van discriminar i va patir assetjament escolar.

L’índex de suïcidi en el col·lectiu transsexual és del 30-40%, en relació a l'1,6% de la població en general, fet que demostra que la situació que viuen d’identitat de gènere, la falta de mecanismes de la societat i els prejudicis i estigma que es té amb aquest col·lectiu dificulten l’acceptació cap a ells mateixos i de la població en general.

Tot aquest procés de canvi encara es dificulta més en l’adolescència, etapa on es troben els grans canvis físics i on la identitat de gènere s’accentua encara més. Dins d’aquesta etapa que experimentem tots i on socialment el grup d’iguals té la mateixa importància o més que la família, en una persona transsexual encara s’afegeix el fet de viure uns canvis biològics que no quadren amb el gènere amb el qual s’identifiquen.

És aquí, en aquest moment on és necessita suport de tots els àmbits i de tots els agents per ajudar a la persona a ser qui realment vol ser i a sentir-se acceptada. Dins de l’àmbit escolar és important prevenir la discriminació que puguin patir aquestes persones o qualsevol persona pel motiu que sigui, i és important crear una comunitat educativa de detecció (professor, família, alumnes ..) de l’assetjament escolar.

L’assetjament escolar sigui quin sigui el motiu és una realitat present en les aules i un aspecte molt important a treballar amb els nens, adolescents, joves i adults. La càrrega psicològica que pot comportar viure situacions d’assetjament poden portar a la persona a ingressos hospitalaris, somatitzacions, ansietat, aïllament social, depressió i inclús pot arribar a portar a la persona al suïcidi (com molts casos que coneixem).

El paper dels centres educatius ha de fer un canvi per ajudar a integrar els alumnes que puguin patir assetjament escolar sigui quin sigui el motiu. L’escola ha de ser un instrument d’inclusió de totes les realitats socials existents i ha de fer un lloc a la transsexualitat, ja que cada cop hi ha més nens i nenes que volen i necessiten que se’ls tracti com ells es senten per dins.

Per molt que les lleis reconeguin la diversitat afectiva i sexual, els centres educatius han de treballar aquesta diversitat a les aules perquè els petits, mitjans i adults entenguin aquesta realitat i acceptin tots els matisos i diversitat que existeix en les persones. És important no etiquetar i deixar que els nois i noies s’expressin tal com són independentment de la seva identitat sexual. També és important sensibilitzar i formar els professors perquè tinguin les eines necessàries per poder treballar i fer front a les realitats socials i les situacions en les quals es poden trobar en el centre educatiu.

L’escola i l’institut ha de tenir un paper facilitador en aquests casos i han d’acompanyar i donar suport a aquestes persones, ha de ser un espai on són escoltades i acceptades i ser un instrument d’integració on la comprensió i el respecte estiguin presents.

Eulàlia León

Treballadora social i coach

www.actua.cat

Notícies relacionades