Sexisme informatiu

Últimament no paro de veure notícies i articles sobre el vocabulari sexista que molts mitjans de comunicació utilitzen per referir-se a les jugadores que participen en aquests Jocs Olímpics, a part dels meravellosos tuits i publicacions que fan a les xarxes socials tant espectadors com diaris i mitjans de comunicació amb renom.

“Jo li treia el burca i les posava de 4 potes mirant Sao Paulo” tuit d’un espectador sobre el partit de volei platja que van jugar Egipte contra Alemanya,  i que ha tingut un gran ressò després que sortissin les imatges de les dues noies fent una jugada on contrasten les seves indumentàries, i poca gent ha parlat de la jugada en si.

El director del diari italià Quotidiano Sportico va fer una publicació referint-se a l’equip italià d’arqueres com “les tres grassonetes”, cosa que ha fet que ara estigui acomiadat.

El diari Chicago Tribune va escriure la següent ressenya: “Corey Cogdell-Unrein, dona del jugador de futbol dels Bears Mitch Unrein, va guanyar la medalla de bronze en els jocs d’ahir a Río (…) Aquests són els tercers jocs per la tiradora però el seu marit, actualment defensa en la seva segona temporada amb els Bears, no va poder escapar-se del seu propi camp per acompanyar-la”, sembla que sigui més important la “dona de”, que hagi guanyat la medalla.

El nostre fabulós Marca va referir-se a una portera d’ Handbol com: “mesura 170 cm i pesa 98 kg: una portera d’Handbol sense complexos”, i el Mundo va fer una “llista de les ties bones internacionals en els Jocs Olímpics”, cosa que van haver de rectificar per rebre comentaris en contra a través de les xarxes socials, i ho van arreglar canviant el titular a: “les atletes olímpicament atractives…”

Tots aquests comentaris em fan pensar que encara tenim un llarg camí per recórrer i que és important entendre la responsabilitat dels mitjans de comunicació per ajudar a conscienciar i a rebutjar el sexisme existent en molts àmbits i en aquest cas en l’esport.

Les dones representen el 45% dels esportistes en els Jocs Olímpics, però no tenen el mateix espai ni visibilitat que els esports masculins, que surten 3 o 4 vegades més en els mitjans de comunicació.

Segons un estudi realitzat per Cambridge University Press, no hi ha un tractament igualitari quan es fa referencia a l’esport femení i masculí: les paraules que més s’utilitzen quan es parla de l’esport femení és noia o senyoreta i en canvi en l’esport masculí s’utilitza home (com si les noies que practiquen l’esport no fóssim dones realment i ells sí que són homes de cap a peus).

També, l’estudi explica que generalment s’utilitzen paraules per fer comentaris de l’esport femení com: competeixen, lluiten i participen, i en canvi, quan es refereixen als homes s’utilitzen paraules com guanya i domina. Una altra cosa a remarcar de l’estudi és que quan es fa referencia a elles, destaquen el seu estat civil, l’edat i el seu físic.

Quan es tracta d’esport femení (cosa que considero que no hauria d’haver-hi diferencia entre esport masculí i femení, simplement s’hauria de dir esport), els mitjans de comunicació en moltes situacions donen més importància als aspectes personals i a les característiques físiques, que a la carrera professional o en el joc en si.

És important que l’esport realitzat per dones comenci a tenir la mateixa visibilitat, espai i valor que el masculí i que es doni importància al joc, a l’estratègia i a la carrera professional de la persona i no a l’aspecte físic i, en aquest cas, els mitjans de comunicació juguen un paper molt important per començar a canviar les coses i a sensibilitzar i educar per ajudar a prevenir i reduir el sexisme.

Eulàlia Léon

Treballadora social i coach

www.actua.cat

Notícies relacionades