RIP llibertat d'expressió

M’agradaria viure en un país on em pugui expressar de forma lliure, m’agradaria poder protestar sense l’amenaça d’una multa, m’agradaria poder donar la meva opinió o penjar contingut a les xarxes socials sense tenir por, m’agradaria escoltar música de persones que no estan a la presó, m’agradaria anar a una exposició que no estigui censurada, m’agradaria poder llegir qualsevol llibre que em vingui de gust i m’agradaria que no hi haguessin presos polítics.

Uns anys enrere mai hauria pensat que podria dir aquestes paraules, però la repressió que exerceix l’Estat sobre nosaltres cada vegada és més gran, arribant a accions de repressió i censura que no es veien des de feia molt de temps.

Però… Com hem permès arribar fins aquest punt? Com ha anat morint la llibertat d’expressió?

Unes de les dates claus va ser el 26 de març de 2015, quan el govern per protegir-se de les protestes ciutadanes davant de la crisi va decidir aprovar la Llei de Protecció Ciutadana, més coneguda com a Llei Mordassa. Aquesta llei que afecta greument els drets fonamentals, consisteix en un seguit de sancions administratives que reprimeixen i obstaculitzen els nostres drets com a ciutadans, donant més poder a les administracions i als cossos policials per sancionar-nos quan ells consideren que estem amenaçant o cometent una infracció.

A partir d’aquí tot ha anat a pitjor i la censura s’ha anat implementant a poc a poc en el sistema i en les nostres vides. Si fem un breu recorregut durant els últims tres anys, veiem que realment cada cop la nostra llibertat és més petita.

La Plataforma en Defensa de la Llibertat d’Informació (PDLI), ha declarat que el 2017 ha sigut un any negre per la llibertat d’expressió i el 2018 no sembla que millori: tuiters a la presó per fer bromes o donar la seva opinió, cantants processats i condemnats per les seves lletres, l’Audiència Nacional ha tingut el rècord en judicis per enaltiment al terrorisme (passem de 5 judicis al 2011 a més de 30 al 2016), el 4 de novembre de 2017 entra a la presó Alfredo Ramírez (el primer tuiter condemnat)), les denúncies i amenaces de col·lectius policials contra mitjans de comunicació i periodistes no han cessat, i la manipulació dels mitjans de comunicació i la informació ens mostra en quina classe de país vivim. És això el que volem?

Tot el que està passant… Realment fa por i és que estem patint les conseqüències de tindre un govern i un sistema judicial feixista, corrupte i repressor, que ens talla les mans, la boca i tot el que faci falta per perpetuar un “establishment” agressiu i destructor amb tots nosaltres i el nostre futur. Però el que encara em fa més por, no és aquesta censura que ve de dalt, sinó l’ autocensura que ens podem fer nosaltres mateixos per temor a què ens pugui passar. I aquest és el seu joc, és la seva manera de fer-nos callar.

Davant d’aquesta situació tenim dues opcions: l’autocensura i la por o la indignació i fer front a aquestes retallades de drets i llibertats. Perquè… què és preferible: la injustícia o la desobediència?

És important que com a societat i com a ciutadans ens donem un espai de reflexió per veure quin camí volem seguir.

Vull acabar aquest article amb les paraules d’aquest poema:

Primero vinieron a buscar a los comunistas y no dije nada porque yo no era comunista.

Luego vinieron por los judíos y no dije nada porque yo no era judío.

Luego vinieron por los sindicalistas y no dije nada porque yo no era sindicalista.

Luego vinieron por los católicos y no dije nada porque yo era protestante.

Luego vinieron por mí pero, para entonces, ya no quedaba nadie que dijera nada

LLUITEM?

Eulàlia León, treballadora social i coach a Actua

Comentaris

Totalment d'acord amb tu. Ens hi posem?
Seguint i rellegint el teu escrit jo proposaria com a primer pas el del diccionari.
Vull dir que cal anomenar les coses pel seu nom o dir cadascú el significat que li dona.
Per que d'un temps ençà una mateixa paraula pot significar diferent segons qui la digui.
Exemples: Procés, avançar, esquerra,República, xarnego, deslocalització,etc.,etc,etc.

Notícies relacionades