‘Por trece razones’: el suïcidi d'una adolescent

Por trece razones és una sèrie de Netflix que es va estrenar el passat 31 de març, i que no ha deixat indiferent a ningú. Ha sigut la sèrie més tuitejada del 2017, i és que ha creat un gran debat a la població.

Aquesta sèrie, basada en el bestseller de Jay Asher, narra la història de Hannah Baker, una adolescent que després de viure certes situacions de bullying i abús a l’institut, decideix treure’s la vida. Abans de fer-ho, enregistra uns cassets per a les tretze persones que han intervingut o han provocat que ella prengui aquesta decisió: a cada persona li correspon una cinta, però ella demana que s’escoltin les tretze per poder entendre la seva història, i d’aquesta manera la persona que ho rep li ha de passar a la següent.

Justament fa un parell de setmanes va sortir una notícia que explicava que un noi es va treure la vida a Perú copiant el mateix procediment que Hannah Baker: va enregistrar uns àudios per certes persones i després es va tirar pel balcó de casa seva.

I aquí ve el gran debat, és una sèrie adequada pels adolescents? Segons els productors, la finalitat d’aquesta és ajudar a prevenir el bullying entre els joves però, siguem sincers, ho fan per això o busquen que es parli d’ella?

Personalment he mira’t la sèrie i la meva opinió és que parlen sobre un tema important i delicat, però ho fan d’una manera tant superficial i tant poc pedagògica que poc té de real, i poc fa la funció que hauria de fer. No ajuda a prevenir el bullying ni molt menys, inclús crea aquell morbo i curiositat per saber què li ha passat a la noia per voler-se suïcidar.

No ajuda a crear filtres, ni a donar eines als adolescents per poder solucionar aquestes situacions. Inclús considero que pot perjudicar a nois i noies que puguin estar patint situacions similars perquè l’única solució que es visualitza a la sèrie és que la noia per no patir més se suïcida. No planteja alternatives ni com poder fer front a aquestes situacions d’abús, i persones que puguin estar vivint situacions semblants o que s’identifiquin amb la protagonista poden pensar que l’única solució que hi ha és la mort (cosa perillosa perquè l’etapa de l’adolescència està plena de canvis i d’inseguretats i els nois i noies poden ser molt influenciables).

Si es vol fer bé la feina i treballar el bullying, s’hauria de visualitzar d’una altra manera i no a través d’una sèrie que poc té d’educativa. Desgraciadament ha tingut molt èxit entre la població jove i no podem evitar que la vegin, però si es veu en un entorn segur i controlat on es pugui portar a la reflexió, i si com adults (professors, mares, pares, educadors…) podem ajudar a filtrar el contingut d’aquesta sèrie i ajudar a entendre i donar eines per ajudar als joves a gestionar i prevenir aquestes situacions, estarem començant a fer una bona feina.

Eulàlia León, treballadora social i coach a Actua

Notícies relacionades