Els nous paradigmes de l'amor

Des de ben petits hem crescut amb un concepte d'amor romàntic molt arrelat: moltes vegades hem sentit que tenim una ànima bessona esperant-nos, que trobarem la nostra mitja taronja i que quan la trobis aquell amor serà invencible i durarà per sempre passi el que passi. Però siguem sincers, les relacions en la nostra vida quotidiana són ben diferents d'aquesta idea.

Últimament em plantejo quina mena de relacions establim amb els altres. Tenim clar que el concepte d'amor romàntic ja no encaixa del tot amb la nostra societat. Hem passat de tenir una visió on els aspectes de la nostra vida són "per sempre" (feina, parella, família) a una visió completament oposada: al llarg de la nostra vida vivim canvis constants i de gran rapidesa (tenim diverses relacions de parella, canviem de feina, nous conceptes de família...). Tots aquests canvis que ha tingut la societat es reflecteixen en les nostres relacions i en com les establim.

Bauman ens parla del concepte "d'amor líquid", que defineix la manera que tenim d'establir relacions, i aquestes es caracteritzen per la seva fugacitat, la falta de solidesa i la seva superficialitat. I aquests aspectes, són un mirall dels valors de la nostra societat:

- Estem més connectat però menys relacionats (tenim accés a tothom, podem parlar sempre que vulguem inclús si no hi és físicament, però... quina qualitat tenen aquestes relacions?)

- Traslladem la lògica del consum en les nostres relacions (ja no em serveix, segur que trobo algú millor..)

- Busquem relacions que ens impliquin poc esforç perquè estem acostumats a obtenir la gratificació ràpidament.

Vivim en una societat on es busca satisfer necessitats de forma immediata, i moltes d'aquestes necessitats les volem cobrir a través dels demés. Podem anar canviant de parella constantment, buscar aquella que ens proporcioni i ens cobreixi aquelles necessitats, però si no aprenem de nosaltres mateixos i de les nostres experiències, segurament anirem canviant cada cert temps buscant en algú extern el que realment tenim en nosaltres mateixos.

Per tant, actualment ens trobem com a mínim amb la coexistència dos paradigmes de l'amor: l'amor romàntic (aquell amor per sempre, i que el podríem identificar més amb generacions passades), i l'amor líquid (basat en relacions menys duradores i més superficials). Jo no estic 100% d'acord amb Bauman, però crec que sí que ens trobem amb nous paradigmes i que les noves relacions que establim estan condicionades per aquests canvis socials. El problema segurament, és que actualment conviuen aquests dos paradigmes i no només en la societat, sinó en nosaltres mateixos, i aquest fet ens pot crear moltes contradiccions quan ens relacionem amb els altres.

Per altra banda, tenim a Sternberg i la seva teoria triangular de l'amor. Aquest autor diu que l'amor ha de tenir 3 ingredients: intimitat, passió i compromís. És evident que cada parella és un món, però aquests tres aspectes haurien d'existir. Amb el temps les relacions guanyen o perden en aquests aspectes i és important poder detectar quina àrea s'ha de treballar per poder mantenir una relació plena i satisfactòria.

Jo no sé d'amor, el poc que sé ha sigut a través de les experiències que he tingut i del que he après. I independentment de totes les teories que hi ha (i ben cert, algunes molt interessants), el que és important és estar bé tu, i poder establir relacions (ja no només de parella, sinó d'amistat, sexuals, del que siguin), on puguis ser tu i comunicar-te amb l'altra des de la sinceritat.

Eulàlia León, coach personal i treballadora social a Actua

Notícies relacionades