Estrès: amic o enemic?

Tots en algun moment de la nostra vida patim situacions d’estrès en diferents graus i en petits o llargs períodes de temps. Sempre vivim aquestes situacions des d’una perspectiva negativa: quan ens imaginem una persona estressada mai és una imatge d’una persona feliç, tot el contrari, sempre ens ve al cap una persona angoixada, que no té temps o que està passant un moment complicat a la seva vida.

Però, i si la visió negativa que tenim de l’estrès pot empitjorar la nostra salut física i mental?

Quan una persona pateix una situació d’estrès el cos comença a manifestar signes: augmenten les pulsacions del cor, suor, respiració accelerada i aquestes respostes fisiològiques, més les característiques emocionals que comporten aquestes situacions, poden desencadenar ansietat i altres símptomes que poden ser perjudicials per la persona.

Però, i si veiéssim l’estrès com una manera en que el cos i la ment es preparen per afrontar els reptes en els quals ens trobem? L’estrès ens ajuda a afrontar desafiaments i ens protegeix del perill, perquè ens fa estar alerta. Ens ajuda a protegir-nos de futures situacions similars, i ens empeny a trobar estratègies i solucions per afrontar el problema o la situació que estem vivint.

Un dels aspectes més nocius de l’estrès és que quan el patim, els vasos sanguinis es fan més petits i això pot provocar problemes cardiovasculars i inclús atacs de cor. Un estudi realitzat per la Universitat de Harvard va demostrar l’eficàcia de tenir una visió positiva davant de situacions d’estrès: va preparar un grup de persones per fer front una situació d’estrès social parlant-los dels beneficis que té (el cor s’accelera per preparar-se per l’acció, la respiració augmenta perquè arribi més oxigen al cervell…). El més sorprenent de tot és que les persones que ho veien des d’un punt de vista positiu continuaven mantenint els vasos dilatats i tenien una experiència fisiològica més semblant a la d’alegria o de valentia.

Un altre aspecte interessant és la segregació d’oxitocina. L’oxitocina és una de les hormones de l’estrès, i la segreguem quan vivim situacions d’aquest estil. Però què és el que fa l’oxitocina en el nostre cos? Afina els instints socials, fa que busquem el contacte físic amb les altres persones, fa que tinguem més empatia i una cosa molt important: fa que ens recolzem en els altres (ens ajuda a veure com ens sentim i a buscar ajuda en els demés). És molt curiós que el mateix mecanisme de l’estrès ens empeny a relacionar-nos i a buscar ajuda.

És important que entenguem l’estrès, perquè apareix i com ens prepara per situacions que ens implica superar-nos a nosaltres mateixos. L’estrès no és positiu ni negatiu, és la preparació del nostre cos i ment per tirar endavant i és aquí on l’hem d’entendre i aprendre a gestionar.

Tot depèn de cada persona i de les seves característiques i habilitats, però és necessari acceptar el moment d’estrès que tenim, entendre que ens està passant i posar tots els recursos i estratègies que necessitem per superar-ho. Això ens donarà un aprenentatge per situacions futures i ens ajuda en el nostre creixement personal.

Eulàlia León

Treballadora social i coach

www.actua.cat

(Imatge cedida per Actua)

Notícies relacionades