Ciberviolència de gènere i cibermisogínia
La ràpida expansió d'internet i dels dispositius mòbils, ha provocat que en els últims anys ens trobem amb nous mecanismes d'exercir violència de gènere.
La ràpida expansió d'internet i dels dispositius mòbils, ha provocat que en els últims anys ens trobem amb nous mecanismes d'exercir violència de gènere.
La relació entre famílies i centres educatius va variant durant les diferents etapes escolars dels fills i filles: durant les primeres etapes, la implicació de les famílies i la seva integració en el projecte del centre és pràcticament total. Tant el centre com la família dialoguen permanentment cada pas i cada aprenentatge però, a mesura que l’infant va creixent i va passant d’etapa, tant famílies com educadors deixen de cantó aquesta complicitat amb el centre educatiu i es troben poc vinculats.
L'aparició de la COVID-19, el confinament i el tancament dels centres educatius ha posat sobre la taula, i de manera ben clara, com la bretxa digital afecta i impedeix que molts alumnes no puguin exercir el seu dret a l'educació per falta de mitjans i capacitació digital.
Segons la UNESCO ara mateix hi ha un 91% d'alumnes escolaritzats en el món que s'han quedat sense classes presencials i a Espanya es calcula que hi ha uns 500.000 nens i nenes sense ordinador i uns 100.000 sense connexió a internet.
El tancament d’escoles i el confinament per evitar l'expansió del Covid-19 estan posant a prova la convivència en moltes famílies: passar 24h junts i tancats, pot crear moltes situacions de tensió i acabar afectant negativament a la convivència familiar.
El Marc avui no va a l'escola, els seus pares han decidit que la xerrada sobre diversitat sexual no és adequada per ell i que el pot confondre més del que està.
"Ho sento Marc, no és convenient que normalitzis el que sents" ―pensa la mare― "no està bé".
Els TCA (trastorns de conducta alimentària), en els últims anys han anat augmentant en els més joves: abans es detectaven a partir dels 14-15 anys, i ara els especialistes alerten que aquests trastorns han començat a donar-se en nois i noies d’entre 11 i 12 anys. L’inici precoç de la pubertat, la sexualització de la infància i l’accés a internet són alguns dels factors que han provocat que aquestes malalties es comencin a manifestar en els més joves.
Diabetis, colesterol, síndrome metabòlica pediàtrica, hipertensió, trastorns respiratoris o ovaris poliquístics són algunes de les malalties relacionades amb l’obesitat infantil.
Les noves tecnologies (TIC) han suposat un gran avenç en la nostra forma de vida: ens faciliten i simplifiquen tasques, ens donen accés a contingut i a informació de forma constant i ens permeten estar en contacte i comunicar-nos de forma permanent. Però a l'altra cara de la moneda, ens trobem un gran percentatge de població que fa un ús abusiu d'aquestes tecnologies, i algunes d'elles, han acabat manifestant conductes semblants a les addiccions químiques que interfereixen en el desenvolupament de la persona creant problemes físics, psicològics i socials.
Sempre s'ha dit que Catalunya és terra d'acollida i un país solidari. Però l'augment d'accions racistes en aquest últim any i sobretot, en aquests últims mesos, posa en evidència que estem vivint conflictes de convivència a la nostra societat.
“Van a la seva, no tenen compromís, són egoistes, només pensen a passar-s’ho bé, no lluiten per res, no tenim un futur clar amb aquesta generació…”. Us sonen aquestes frases? Sabeu de qui estem parlant?
Segurament tots nosaltres se’ns ha passat pel cap més d’una vegada alguna d’aquestes frases, veritat? Però realment la visió que tenim d’aquesta etapa quadra amb la realitat?
