L’etern debat: Veneçuela, una democràcia en el punt de mira

Veneçuela és un país la condició democràtica del qual es posa en dubte constantment i que arran del que digui segons quin mitjà o tertulià, encara, a finals de 2016, no tenim del tot clar si és un Estat dictatorial o bé una democràcia amb mancances similars a les d'altres països desenvolupats.

La pretensió d'aquest article no consisteix en dividir la informació, sinó en desmitificar certes afirmacions sobre Veneçuela i apropar una visió crítica, elevant el nivell analític a un més seriós que l'actual.

La democràcia, al ser un concepte prou flexible, fa que sigui bastant difícil definir quan un país és o deixa de ser democràtic. Per a això en la Ciència Política es tenen en compte uns estàndards o cànons acadèmics. Els criteris de Przeworski o el gràfic del Polity IV encara segueixen sent referencials, i que encara que els resultats no s'hagin de prendre com un dogma, són un bon punt de partida per avaluar seriosament la qualitat democràtica d'un país. Przeworski, per la seva banda, defineix una democràcia com un país que compleix les següents característiques:

Seguint estrictament aquestes regles, la Veneçuela d'Hugo Chávez seria una democràcia des de l'any 1998 fins al 2005. No obstant això, la tercera victòria electoral de Chávez col·loca a Veneçuela en un cas bastant difícil de classificar ja que no compleix l'últim criteri d'alternança, atès que Chávez va continuar en la presidència passades dues legislatures. Manca democràtica que matisarem més endavant, però que no converteix el país en una dictadura.

D'altra banda i al marge del debat teòric sobre si és o no una democràcia, cal afegir que Veneçuela, dictadura o democràcia, no ha empitjorat les condicions de vida dels veneçolans. Amb l'arribada del chavisme, es van refundar democràticament les institucions de l'Estat a través d'una Assemblea Constituent. La pobresa en termes absoluts va disminuir del 54'2% el 1995 al 23'9%. El 2012, la mortalitat infantil va disminuir un 49'8% i podríem continuar citant èxits concrets com l'augment de matrícules universitàries, l'augment d'universitats públiques o l'eradicació de l'analfabetisme. Aquestes dades són interessants per avaluar si el país s’ha beneficiat de les polítiques públiques. La resposta és sí, però no prou.

Per ser justos cal admetre que han hagut errors que han afectat negativament al desenvolupament de la democràcia a Veneçuela, fallades derivades de les pressions econòmiques que ha patit el país, sota la influència de les oligarquies i el govern dels Estats Units. I també errades en termes estratègics, sobretot quan Veneçuela ha intentat fer-se un lloc en un món globalitzat, on un dels majors actius en matèries primeres el constitueix el petroli i del qual Veneçuela és posseïdor de les majors reserves.

Aquestes problemàtiques i una curta visió de futur per part dels seus líders explicarien per què Veneçuela es posiciona en una autocràcia a partir de l'any 2008, segons l'anteriorment esmentat gràfic del Polity IV:

 

Arribats a aquest punt, sembla que l'article es contradigui a si mateix, però no oblidem que parlem de termes acadèmics i la metodologia utilitzada està estandarditzada i no s'adapta correctament a tots els països del món de la mateixa manera.

En primer lloc, es podria apreciar un lleu biaix metodològic en aplicar un cànon europeu a un país llatinoamericà. La política llatinoamericana té molts matisos que el diferencien de països mal anomenats "occidentals". Malgrat això, és imprescindible tenir en compte que a l'hora de comparar un país amb un altre cal aplicar la mateixa vara de mesurar.

En el cas de Suècia, que constitueix un país amb una cultura democràtica modèlica, va tenir dos primers ministres del partit socialdemòcrata, Per Albin Hansson i Tage Erlander. La seva estada al poder va durar tres legislatures seguides cada un. I sense anar més lluny, a Espanya, Felipe González va governar quatre legislatures seguides. Un total de 13 anys i mig. No obstant això, la solidesa i la qualitat democràtica d'aquests dos països van ser i són inqüestionables.

Si bé, existeixen més factors que mesuren la qualitat democràtica d'un país, en la teoria cap país està exempt d'haver presentat períodes de carències en termes democràtics. Aquí la crítica és doble. Per una banda, la teoria només consisteix en una pauta a partir de la qual cal desenvolupar els diferents matisos que pugui presentar un país (període històric, context econòmic i social, context internacional, etc.). Per altra banda, cal tenir en compte que el terme "democràcia" és un concepte que evoluciona i s'adapta amb el pas del temps a formes dispars. Poc té a veure ja la democràcia plantejada com a tal a la Grècia antiga, amb la interpretació plantejada aquí o les connotacions que es puguin prendre en un futur no molt llunyà.

Notícies relacionades