El tumor de la màfia italiana

Itàlia, el país del bon menjar i del bon vi, de l’oli i dels paratges idíl·lics és també un país immers en conflicte. Històricament és un país dividit entre el nord i el sud, entre l’Est i l’Oest i entre desenes de cultures i llengües diverses. Moltes són les referències que hom pot prendre a l’hora de parlar d’Itàlia: des de la pasta i la pizza a la indústria automobilística i la controvertida escena política. Des de Roma a la resistència als carrers viscuda als anys 1970 passant per la lluita armada que atemptà contra Aldo Moro el maig de 1978.

Tristament però, la bota del Mediterrani és mundialment coneguda per les activitats mafioses. La història de la màfia, exportada internacionalment i actuant a un nivell que sobrepassa les pròpies fronteres d’Itàlia, probablement és el viatge més fosc de la seva història moderna.

Imatge presa el dia i lloc de l'assassinat del magistrat Giovanni Falcone (1992)

Lluny d’haver quedat relegada en un segon terme de la premsa, l’actuació dels clans continua present en el dia a dia del país. Segons l’observatori sobre el crim internacional de la Università Cattolica del Sacro Cuore de Milà, un centre finançat per l’Estat italià, la màfia genera uns beneficis anuals de 10.500 milions d’euros, xifra equivalent al 0.7% del PIB italià. Un estudi realitzat per la prestigiosa Universitat de Bocconi però, va arribar a atorgar uns beneficis de 140.000 milions d’euros, el que representaria un 10’9% del seu PIB.

Curiosament, segons la llegenda popular, l’origen de la màfia rau en la història de tres germans nascuts a l’actual estat espanyol. La llegenda, encara vigent a Itàlia, relata com tres cavallers espanyols, Osso, Mastrosso i Carcagnosso, procedents de Toledo, van fugir al segle XV des de Castella en direcció a Itàlia. Un naufragi els deixà a Favignana, una illa situada a l’extrem occidental de Sicília: Osso va quedar-se a l’illa, fundant La Cosa Nostra. Mastrosso va creuar l’estret de Messina i va establir-se a Calabria, on va crear la ‘Ndrangheta. El més jove de tots, Carcagnosso va arribar a Nàpols, per llavors del Regne d’Aragó, per crear La Camorra.

Encara que el terme ha evolucionat amb el pas dels anys, encara avui quan es parla de la màfia italiana es fa referència a tres xarxes de crim organitzat entorn a La Cosa Nostra (Sicília), La Camorra (Nàpols) i ‘Ndrangheta (Calabria). Tres conglomerats de grups criminals que hom associa ineludiblement al narcotràfic, l’extorsió o la venda d’armes. Lluny d’aquesta realitat, els tentacles de la màfia italiana s’estenen molt més enllà.

En l’acta d’imputació del procés de Palerm de 1986, els jutges instructors – entre ells Giovanni Falcone i Paolo Borsellino, ambdós assassinats el 1992 – van observar que “cada família mafiosa exerceix el control sobre totes les activitats lícites i il·lícites que es desenvolupen en l’àmbit de la seva circumscripció territorial”.

En una entrevista a Jotdown, el cronista del diari italià La Reppublica Attilio Bolzoni feia explícita l’observació de Falcone i Borsellino. Preguntat sobre quan va conèixer la màfia per primer cop, Bolzoni respon: “no pots respondre a una pregunta així a algú que no viu allà [Palerm], perquè tota la teva vida, la normalitat de la teva vida, és màfia”.

"La màfia cotitza a l'IBEX 35 i a Wall Street a través de grans bancs i empreses"

El conglomerat d’actors que han jugat algun tipus de paper entorn la màfia són molts. La intoxicació de molts estaments estatals, fiscals, magistrats i polítics per part de la màfia ha podrit una eficaç lluita en la seva contra. La màfia ha comprat el poder i ha assassinat la dissidència que es posicionava en contra seu.

Actualment, la implantació dels clans segueix sent forta. Les xarxes s’expandeixen i arriben a quotes de poder molt altes. Com explica el periodista de TV3 i corresponsal a Itàlia Vicenç Lozano, la màfia “cotitza a l’IBEX 35 i a Wall Street a través de grans bancs i empreses”.

La diversificació en els negocis de la màfia i la seva infiltració a les institucions de l’Estat, han rebaixat la intensitat de les seves actuacions al carrer. Aquest fet ha facilitat l’organització, lluita i pèrdua de por dels moviments socials antimàfia. En certa mesura s’ha invisibilitzat la seva presència. Tot i això, més enllà dels assassinats i revenges, la quotidianitat dels qui hi conviuen encara es veu greument afectada.

Terra dei Fuochi: la cara invisible de La Camorra

Entre les províncies de Nàpols i Caserta, al sud d’Itàlia, hi trobem la Terra dei Fuochi. Literalment “ Terra dels Focs”, el terme s’usà per primer cop el 2003 a partir de l’informe Ecomàfia editat per la associació ecologista italiana Legambiente. Internacionalment, la denominació començà a popularitzar-se quan Roberto Saviano va titular el seu onzè capítol del llibre Gomorra (2007) amb aquest terme.

I és que l’últim descobriment de residus il·legals publicat per La Reppublica és tan sols això: un últim descobriment sota una terra enverinada. Segons els estudis de Legambiente, gairebé 10 milions de tones de residus han estat abocades al terreny.

Segons Roberto Saviano, qui forma part de l’Observatori sobre la Camorra i la Il·legalitat, “cap altra zona del món occidental ha sofert una major invasió de residus, tant tòxics com no, abocats de manera il·legal”.  Les investigacions realitzades revelen que a Nàpols el negoci d'eliminació de residus és realitzat per 18 empreses de les quals 15 estan lligades amb els diferents clans de la camorra.

"La màfia no és només violència física i negocis, és una violència psicològica quotidiana"

De fet, l’autor descriu els materials que s’hi ha trobat: des de la terra escombrada de Milà a residus tecnològics que s’aboquen de nit per camions que a priori descarreguen adob. Des de moneda apartada de circulació pel Banc Central d'Itàlia, a esquelets humans provinents d’exhumacions periòdiques que es realitzen als cementiris. Uns residus amb una única direcció: del nord al sud. Un flux que creix exponencialment i que només és comparable a l’expansió del mercat de la cocaïna.

Els veïns de les poblacions més afectades pel comerç il·legal de residus fa anys que denuncien incendis provocats sobre els abocadors. Uns incendis que tracten d’eliminar de forma descontrolada tot tipus de materials. Segons Legambiente, s’han comptabilitzat més de 6000 incendis entre el gener de 2012 i l’agost de 2013, amb unes conseqüències mediambientals i sobre la salut alarmants.

Entre els materials abocats a qualsevol punt d’aquell indret, s’hi troba el plom o l’arsènic, substàncies que han estat escampades per terra i aire. Segons un estudi realitzat per l’Institut Superior de Sanitat, l’hospitalització i mortalitat per càncer a Terra dei Fuochi és del 7% al 10% superior a la resta de la regió de Campania. A la província de Nàpols, l’hospitalització de nadons menors a un any és un 51% superior a la taxa estandarditzada. A Caserta, la incidència d’aquesta malaltia es dispara fins a un 68% superior. 

No hi ha evidències científiques que relacionin els abocadors il·legals controlats per les xarxes i els elevats índex d’incidència de determinades malalties. De fet, a escassos quilòmetres ‘hi troben grans explotacions agroalimentàries que abasteixen Itàlia. Els ciutadans ho tenen clar i diversos col·lectius fan front a aquesta situació denunciant els abusos de la màfia i l’immobilisme del govern.

Com diu Attillo Bolzona a JotDown, “la màfia no és només violència física o negocis, és una violència psicològica quotidiana”.

Oriol Pérez Serramià

Espai Món

Divulgació política pel canvi

Notícies relacionades