Publicitat

Veig humans però no humanitat

Alep, la ciutat màrtir de Síria

Per què ens mantenim en silenci?

On estan els posts “Je suis Alep”?

Per què no plorem com ploràvem per París o Nova York?

La guerra entra en el seu sisè any, Alep s'ha convertit en una de les ciutat més perilloses del món, i els nens, allò més valuós que tenim, no coneixen la vida sense guerra i bombes. Sense protecció viuen cada dia amb por, envoltats de caos i destrucció.

Ja n'hi ha prou, cansats de guerres, cansats de mort. Els camps de batalla no són un lloc per a nens, ells mereixen un futur millor, un món millor, oportunitats.

On és la humanitat?

La violència s'ha convertit en la principal arma de l'ésser humà, l'home degradat per l'home.

Negres assassinats a Amèrica, gais a Orlando, guerres amb innocents a Síria, Iraq, Pakistan, França, Bèlgica, Somàlia, Índia i molts altres llocs.

La qüestió és adonar-se que l'odi és massa gran com per carregar amb ell.

Elvira Perelló, afiliada de Noves Generacions de Sant Cugat

Notícies relacionades