Solidaritat amb els companys periodistes i els manifestants pacífics

Aquest és un editorial d’urgència després dels fets que ha viscut Sant Cugat en la manifestació contra la pancarta que hi havia ubicada a la façana de l’Ajuntament per demanar l’alliberament dels “presos polítics”. Les escenes que vam viure ahir, 6 de novembre, en aquesta concentració van ser inacceptables, creuant els límits de la protesta per atacar amb empentes i amenaces periodistes i policies, una intolerància acompanyada de simbologia feixista i de càntics que incitaven a la violència i l’odi.

Davant d’això, a elCugatenc volem mostrar la nostra solidaritat amb tots els periodistes, especialment amb els del TOT Sant Cugat per ser-ne el blanc principal, que ahir es van sentir amenaçats i coaccionats per intentar fer la seva feina. És inacceptable que el desacord polític amb la línia editorial de qualsevol mitjà de comunicació es mostri preguntant de males maneres a cadascun dels professionals a quin mitjà treballa per amenaçar-lo en cas de no ser del seu gust. No es pot permetre que els manifestants tapin amb banderes –les que siguin– les càmeres per ocultar el seu vandalisme i menys encara les empentes que, per sort, no van arribar a més gràcies a la intervenció dels agents de la Policia Local.

Periodisme és dir allò que algú no vol que es conegui. Si mostrar la violència dels grups feixistes que han visitat la ciutat és allò que ells mateixos no volen que es conegui, no tenim més obligació que persistir en la nostra tasca informativa per molt complicades que siguin les situacions en què ens trobem. Davant d’això, és d’agrair la pinya que vam fer els mitjans de comunicació i, sobretot, els periodistes a títol individual donant-nos suport mutu en una situació que sabíem ja abans de començar que seria complicada. Amb aquesta referència als mitjans també volem fer especial esment als companys de Cugat.cat amb qui, com a periodistes locals, coincidim contínuament en actes i rodes de premsa.

Però a l’igual que apostem per donar-nos suport mútuament dins de l’àmbit del periodisme, hem de reconèixer l’actitud d’aquells manifestants no violents, que van marxar quan van veure que la concentració prenia un toc feixista totalment reprovable. De fet, els encoratgem a desvincular les ideologies més ultres de la idea política que ells defensen perquè, en aquest cas, la idea d’unitat d’Espanya que molts dels manifestants d’ahir compartien no té res a veure amb les creus celtes i els partits i organitzacions ultres. No condemnar aquestes actituds i no posar traves perquè deixin de reproduir-se a moltes manifestacions fa que molta gent vegi com a còmplices persones que a títol individual no tenen res a veure amb l’extrema dreta.

Davant d’això, agraïm l’actitud de normalitat que moltes persones van mostrar davant dels mitjans de comunicació en la manifestació i, especialment, a aquelles que ràpidament van apartar els seus fills quan es començaven a donar escenes de violència. No podem permetre que els nostres infants normalitzin la brutalitat perquè correm el risc que acabin reproduint-la. Expressem tot això sense entrar a valorar el debat polític que envolta la manifestació –article 155, proclamació de la República...– perquè considerem que un editorial que se centra en la condemna a les actituds violentes no ha de fer-ho. Esperem, sincerament, no haver de fer un nou article com aquest.

Equip d'elCugatenc

Notícies relacionades