Nou any amb la força d’una comissió ciutadana de suport

El 2017 ha estat un any intens en què l’empoderament i politització de la gent expliquen en gran mesura els esdeveniments que hem viscut, també a Sant Cugat, on hem vist les manifestacions més grans de la seva història. En aquest escenari complex hem aportat el nostre gra de sorra amb una mirada local però sense renunciar a fer entrevistes i reportatges que ampliaven les mires, que relacionaven esdeveniments, que reflexionaven sobre l’avenir... Tot això perquè la ciutat no és una illa, perquè el que passa fora té efectes dins i perquè el que passa dins pot tenir efectes fora.

La intensitat d’un any històric l’hem viscuda periodísticament amb el repte de la redefinició de l’equip, que ha acabat l’any amb un únic periodista, Jordi Pascual, i una encarregada de publicitat, subscripcions i la resta d’aspectes més administratius d’una associació com la que gestiona elCugatenc, Laura Gené. No ho diem com a defecte, sinó com el que som. Som ben conscients que tenim l’equip més petit de tots els mitjans locals de la ciutat, que això ens limita i que, malgrat tot, hem explicat amb una perspectiva diferent molts dels esdeveniments que succeeixen a la ciutat alhora també hem apostat per alguns temes que trencaven l’agenda.

L’acceleració dels esdeveniments des dels atemptats de l’agost a Barcelona i Cambrils ha representat una carrera de fons que precisava del descans que ens estem prenent aquestes dates. Perquè és important entendre que al darrere dels errors i encerts d’aquest diari hi ha persones que fan molt d’esforç, moltes hores de feina i intenten, malgrat tot, tractar les fonts com es mereixen, en base a la confiança i l’honestedat. Segur que hem errat en l’intent molts cops i encara més segur és que hem tingut molts més encerts. Per això cada vegada som un mitjà més reconegut, el que ens obre la porta a aprofundir en l’estabilitat econòmica indispensable per a la nostra continuïtat.

Però això no ho podem fer només dues persones. Ho hem de fer de la mà de tots els nostres subscriptors –els que ja ho sou i els que ho sereu–, dels nostres anunciants i, sobretot, d’una colla de gent que ens ha fet una empenta indispensable per ser on som i aspirar on aspirem. L’anomenen comissió ciutadana, als membres de la qual els agraïm moltíssim tot el que han fet pel diari. Si ens llegeixes habitualment, ja coneixes a Dionisio Giménez i Aina Serra amb les seves entrevistes setmanals i mensuals respectivament, també a Xavier Boix amb la seva central de dades. Encara que no signa, també coneixes Julià Mestieri, que ens ajuda en alguns aspectes informàtics, i Sara Coe, que ens ha ajudat a fer diversos dissenys. I al llistat cal sumar-li persones com Julio Sánchez, Josep Castro, Margarida Cleris i Ángeles Santos, que també han aportat el seu gra de sorra en l’organització d’actes i el debat d’idees per millorar elCugatenc.

Encetem el 2018 sabent que se’ns gira un nou any intens en què ens hem d’esforçar tant com fins ara per arribar al tercer any de vida, clau en qualsevol projecte, podent garantir la continuïtat. Ho fem com des del primer dia, reivindicant la independència editorial que, en primer terme, ha de passar per aconseguir un gran múscul de subscriptors. Sabem que això implica trencar la lògica de consum gratuït d’informació però és una aposta que hem de fer tots els mitjans per garantir una professió digna, ben pagada i sense ingerències polítiques. Comencem l’any agraint a tots els integrants de la comissió ciutadana de suport la seva feina i animant als que pugueu a fer-nos un cop de mà, el que pot significar subscriure’s, compartir continguts, anunciar-te, comprar l’anuari... Cadascú podem fer el nostre paper i així permetre que sigui la gent la que garanteixi el seu propi mitjà.

Equip d'elCugatenc

Notícies relacionades