Central de dades amb Xavier Boix

El teatre més petit de Catalunya ja no ho és tant

A Sant Cugat tenim el teatre més petit de Catalunya, o potser ja no?. Fins aquest divendres al carrer Hospital hi havia un petit espai on es feien realitat els somnis dels més petits amb els espectacles setmanals de titelles de Can Ninot, de la Companyia d’en Tian Cusidó. Ara fa 5 anys que va començar aquesta aventura de forma humil però molt digne i original.

Audiències

Les audiències són malauradament l’espasa de Dàmocles dels mitjans de comunicació. Hi ha hagut programes que malgrat la seva qualitat no han pogut aguantar els mals índex d’audiència que no sempre depenen d’un mateix sinó també de la resta de mitjans i programes que es fan en aquell moment, sobretot quan parlem de la TV.

Un govern (el de Sant Cugat) sense full de ruta?

Aquest dissabte el meu company Jordi Pascual escrivia en el nostre mitjà un extens reportatge, amb fantàstics gràfics, sobre els resultats de l’Observatori Ciutadà presentat aquesta setmana per part del regidor Joan Puigdomènech, comissionat de participació en el govern municipal. Aquest observatori és fruit d’una enquesta telefònica força completa feta a 1.000 persones de Sant Cugat entre el 28 d’octubre i l’11 de novembre del 2015.

Passar-se la pilota

Fa 42 dies que es van celebrar les eleccions legislatives a l’estat i encara avui no sabem qui hi governarà. Sembla ben bé que aquelles formacions polítiques que van aconseguir més representació al Congrés juguin a passar-se la pilota i cap de les dues vulguin assumir el mandat de la ciutadania.

Superman Calvet

En època com estem de debat de polítiques de gènere, de conciliació del temps de treball i d’horaris, a Sant Cugat trobo que amb l’entrada del nou Govern de la Generalitat hem perdut una gran ocasió de demostrar que aquí també ens ho creiem.

El populisme de Ciutadans

Aquest dilluns hi ha ple municipal. I Ciutadans presenta un moció que segur que portarà cua. No és una proposta forassenyada ni radical però en canvi quan li demanes l’opinió a la majoria de representants dels partits adversaris et responen que és una proposta “populista”, que la fan “de cara a la galeria”, que “això no es pot votar”, però “no has vist com està escrita?”.

Mas fa el pas

Ahir dissabte vaig llegir una piulada divertida, enmig de la desesperació de bona part del país, en la que s’animava a les parts negociadores de l’acord d’investidura, que avui es vota al Parlament, com si s’estigués assistint a un part. Efectivament ha estat dolorós, no tan llarg això sí, però s’ha patit. I patirem segurament. De moment ja ha hagut danys col·laterals de l’acord, el que s’anomena en qualsevol acord polític cessions.

Fil a l’agulla

Aquest diari que esteu llegint va començar de forma efectiva i constant el seu camí el passat mes de setembre. Des de llavors li hem anat donant forma, prioritzant temes, marcant pautes, presentant-vos col·laboradors, decidint el nostre llibre d’estil (no va ser fàcil!), obrint-nos pas a les xarxes socials provant diferents estratègies fins trobar la més encertada per allò que creiem espereu de nosaltres.

La cruïlla de les CUP

Després de dos dies d’aturada informativa del nostre mitjà i de la ressaca electoral del 20D podia fer tres coses: o parlar de les festes i la seva derivada santcugatenca o reflexionar sobre les conseqüències de les eleccions espanyoles. Però avui se celebra una assemblea a la nostra comarca que, com altres vegades, serà objecte de la mirada de milers de catalans, i no catalans per cert, l’assemblea de les CUP.

Penjats d’un fil

Aquest divendres al migdia es va inaugurar al Casal Torreblanca una exposició molt recomanable a la que vaig assistir, com ho vaig fer fa dos anys. Aquesta vegada el títol de la mostra és “Penjats d’un fil”. En aquell moment ja em va semblar extraordinària la feina que feien els professionals de la Fundació Main amb els nois i noies que passen els matins en aquest equipament municipal.

Pàgines

Subscribe to Central de dades amb Xavier Boix