Central de dades amb Xavier Boix

M’agrada Sant Jordi

M’agrada Sant Jordi. M’agrada sortir al carrer i veure riuades de gent passejant pel carrer. Sempre he pensat que hauria de ser un dia festiu però hem diuen que si fos així la gent marxaria de la ciutat. Ahir era “festa” o almenys no laborable i estava ple de gom a gom. Els trens baixaven a Barcelona com quan hi ha manifestacions multitudinàries i a la Plaça Octavià hi havia un ambientàs.

Resignació

Ahir vaig ser a la manifestació convocada pel comitè d’empresa de Delphi per sensibilitzar Sant Cugat sobre la situació que està travessant la planta de la nostra ciutat. Hi vaig anar perquè havia de cobrir la notícia des del nostre mitjà, com veureu en la capçalera d’avui. Però sempre que hi ha hagut mobilitzacions d’aquesta empresa o d’altres similars he intentat ser-hi.

Sant Cugat se’n va de marxa

Mentre una part de la població de Sant Cugat farà una estona que s’haurà posat al llit, un 2% se’n anirà literalment de marxa a les nou del matí. I és que avui amics i amigues és el dia. Un dels dies més esperats de l’any. El dia de la Marxa Infantil de la regularitat que, des de fa 58 anys, organitza de forma meticulosa el Club Muntanyenc.

Transparència i participació

Parlava l’altre dia amb un prohom santcugatenc sobre la decisió del govern municipal de que una part del pressupost municipal, ni més ni menys que 1 milió d’euros, sigui decidida en un procés de participació ciutadana. És sense cap mena de dubte una molt bona notícia. No hi ha cap però. Si es fa bé benvingut sigui.

L’estranya parella

Fa unes temporades, els actors Joan Pera i Paco Morán representaven la “Estranya parella” a Barcelona. Van fer-ho durant 5 temporades consecutives del 94 al 99, reproduint l’èxit que Walter Matthau i Jack Lemmon havien aconseguit a la pantalla de l’obra de Neil Simon.

Torre Negra: castiguem a Núñez o a Sant Cugat?

No, no patiu que no faré un panegíric de l’imperi Núñez i Navarro. No ho mereix. Tampoc trobareu en les properes línies ni una sola paraula que posi en qüestió la necessitat de salvaguardar el que avui està sense construir més enllà de l’Avinguda de les Corts Catalanes, el Pla del Vinyet o el Carrer de Llaceres.

No volen que hi hagi debat o què?

En les darreres setmanes hem assistit a un debat, o com sigui que li vulgueu dir, perquè em fa l’efecte que no mereix aquest nom, sobre la pertinència de fer segons quines discussions al ple de l’Ajuntament de Sant Cugat. Per sort, he conviscut amb aquest òrgan de representació ciutadana des de fora i des de dins i crec que en puc parlar amb coneixement de causa.

Sàhara: 40 anys

Tres mesos després de la mort del dictador, el Front Polisari proclamava la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD). Aquesta era la resposta dels sahrauís a l’ocupació de les tropes marroquines i, amb menys importància, de les mauritanes, de la colònia espanyola del Sàhara Occidental, deixada de banda per la “potència administradora”, títol que encara avui conserva.

El teatre més petit de Catalunya ja no ho és tant

A Sant Cugat tenim el teatre més petit de Catalunya, o potser ja no?. Fins aquest divendres al carrer Hospital hi havia un petit espai on es feien realitat els somnis dels més petits amb els espectacles setmanals de titelles de Can Ninot, de la Companyia d’en Tian Cusidó. Ara fa 5 anys que va començar aquesta aventura de forma humil però molt digne i original.

Audiències

Les audiències són malauradament l’espasa de Dàmocles dels mitjans de comunicació. Hi ha hagut programes que malgrat la seva qualitat no han pogut aguantar els mals índex d’audiència que no sempre depenen d’un mateix sinó també de la resta de mitjans i programes que es fan en aquell moment, sobretot quan parlem de la TV.

Pàgines

Subscribe to Central de dades amb Xavier Boix