Aquesta setmana hem pogut seguir el debat català sobre política general. Aquest és un moment per donar comptes de què fa el govern i com veuen els diferents partits la situació del país. Venia després d’una moció de confiança en la que més o menys els termes del debat eren similars però amb un diferència: s’amplia la majoria sobiranista.
Horari de màxima audiència a les televisions del país i què és el que ens ofereixen? La primera dirigent del PSOE andalús en directe al consell del partit a Andalusia... Començaven a preparar l’operació amb l’ajuda fins i tot de TVE. Tal com una obra de teatre amb un guió preestablert per un personatge sinistre.
Seguint el fil de l’article que publicava la setmana passada, “transport públic una necessitat social”, avui vull parlar del Dia sense cotxes. En Miquel Margalef us explica en una crònica d’avui com s’ha valorat des de diferents àmbits aquesta celebració.
Moltes vegades parlem de la necessitat que hi hagi més transport públic a les ciutats i entre elles per tal que puguem tenir un millor medi ambient i per millorar la mobilitat, traient vehicles particulars del carrers. Ambdues causes són molt importants però avui vull parlar d’una que em sembla bàsica, per la igualtat social.
Estudiant les darreres dades d’atur del mes d’agost arribo a la conclusió que la millora econòmica de la que alguns en treuen pit no arriba a peu de carrer. Acaba el mes d’agost i a la nostra ciutat hi ha 3.019 persones registrades a l’atur, un 8,23%. La taxa d’atur ha crescut un 3,7% respecte el mes anterior, més que a qualsevol altra ciutat important de la nostra comarca.
Aquesta afirmació és el lema de la nova Xarxa d’Economia Solidària (XES) de Sant Cugat. Com tothom deu saber prové d’aquella que es va posar de relleu durant el Fòrum Social de Porto Alegre i ha estat una de les idees claus de moviments com el del 15M a Catalunya. De forma molt clara la XES esborra en el lema aquell “és possible” conegut perquè és una evidència que una altra forma de fer economia ja ha arribat als nostre pobles i ciutats.
Dissabte 27 al matí es feia pública l’ocupació per part d’un col·lectiu de joves d’un local al barri de Sant Francesc. No seria notícia si a la nostra ciutat passés com passa en d’altres, on l’acció de la gent davant la magra situació de l’habitatge i la manca d’equipaments proposa ocupar espais en desús que, per cert, estan esperant a millor moment per fer el mateix que ens ha portat a l’escenari actual: especular.
Escric aquest text mentre es juga la final de futbol entre Brasil i Alemanya i tot just després que les noies del bàsquet guanyin una plata històrica a Rio 2016. Sempre que hi ha olimpíades se’m clava el cul al sofà de casa i frueixo d’esports invisibles durant els anys entre Jocs Olímpics. D’aquesta cita que finalitza aquest diumenge m'agrada fer mitja dotzena d’apunts:
Molts de vosaltres sabreu que a Sant Cugat, a diferència de municipis propers com Rubí o Terrassa, no som amos del destí urbanístic de la ciutat. Aquest està sotmès als designis del vell Pla General Metropolità (PGM) que es va aprovar en època predemocràtica i ha condicionat de forma important la Gran Barcelona de la que malauradament encara formem part.
S’ha fet pública la sentència contra la col·locació de l’estelada de la Plaça Lluís Millet. En aquest primer veredicte de la justícia catalana ha guanyat Societat Civil Catalana tot i que l’ajuntament té encara eines per recórrer la sentència.
