Els referèndums a Sant Cugat

Aquest 1 d'octubre el Govern de Catalunya ha convocat un referèndum per tal de saber el parer de la ciutadania sobre si hem d'independitzar-nos de l'Estat espanyol o bé romandre-hi com fins ara, com una comunitat autònoma. En la literatura que s'ha escrit en les darreres setmanes sobre aquesta cita amb les urnes hi ha molts aspectes que són polèmics. Ho és el fet que hi ha dues legalitats contraposades, ho és que l'Estat està i actua en contra de la seva organització, ho és que la sindicatura electoral no pot exercir perquè està investigada, ho és perquè la gent que ha de presidir les meses electorals no ha rebut la notificació i està amenaçada, ho és perquè no es podrà votar en els col·legis electorals com sempre arreu, ho és perquè qui defensa el si fa campanya pel no i qui defensa el no fa campanya perquè no es voti, etc.

Però si hi ha una qüestió que és cabdal en aquest referèndum és la capacitat de la ciutadania de mobilitzar-se i, per tant, de legitimar aquesta cita electoral des de la participació efectiva. Qui organitza el referèndum desitja que hi hagi el màxim de participació i que dins d'aquesta hi hagi una bona representació del no, de la mateixa forma que qui no vol que el referèndum sigui legítim –que no legal– vol que l'únic resultat sigui el sí, per poder dir que només han anat a votar els que l'han organitzat.

Cal però, com gairebé sempre, mirar al passat per entendre el present i mirar cap al futur. Fins ara al nostre país i en període més o menys democràtic s'hi han organitzat 6 referèndums des del 1976 amb resultats ben desiguals. Comparteixo amb vosaltres els resultats d'aquests tant a la nostra ciutat com a Catalunya per tal que li traiem la càrrega que se li ha posat al pes de la participació i també al pes de les diferents opcions de la votació.

A la nostra ciutat la participació en els diferents referèndums no ha pujat mai del 62% del primer, el de la reforma política del 76. En dues ocasions la participació ha estat per sota del 50%, el 1979 amb el de l'Estatut, amb un 49,1%, i el 2005 amb el de la Constitució Europea, amb un 45,2%. En els referèndums celebrats del 76 al 86, quatre, la participació a Catalunya va ser d'un 74,1% en el primer i per sobre del 50% en la resta. El de la Constitució Europea només va rebre un 40,6% dels vots i el de l'Estatut del 2006 un 48,9%. En ambdós casos es va declarar el resultat com a legítim i legal.

Una altra dada important és la que representa el suport o no de la gent al subjecte del referèndum. A Sant Cugat, un 93,3% va donar suport a la Reforma Política del 76 –un 93,4% a Catalunya–, un 90% a la Constitució del 78 –com a Catalunya– i un 89,3% a l'Estatut del 79 a Sant Cugat –1 punt menys a Catalunya–. Com queda evidenciat en els quadres adjunts no hi ha hagut mai problema per donar com a vàlids resultats ben desiguals i fins i tot poc plurals. Per què no s'hauria d'analitzar igual els de l'1 d'octubre?

 

Què passarà, però, després? Tenim dos exemples ben importants en la història dels darrers 40 anys: l'Estatut del 2006, tot i el suport de més del 70% dels votants, va ser clarament escapçat per la sentència del Constitucional. De la mateixa forma va ocórrer amb la Constitució Europea: tot i la victòria del sí mai s'ha desenvolupat per la negativa d'altres països a aplicar-la. I el cas més paradigmàtic de tots, el de l'entrada a l'OTAN que, malgrat el vot negatiu de més del 50% a Sant Cugat i a Catalunya va acabar portant-nos a l'entrada en aquesta organització militarista. Tinguem en compte els diferents escenaris històrics per analitzar el resultat del referèndum de l'1O.

Xavier Boix, coimpulsor d'elCugatenc

Notícies relacionades