Només el 25% del pressupost municipal prové d’altres administracions

Com venim fent des de la creació d’aquesta secció amb el títol de Central de dades, volem difondre aquelles xifres que habitualment no són conegudes per la majoria de la gent i no perquè no estiguin a l’abast, sinó més aviat perquè s’han de buidar dels fitxers de la plana web municipal i treballar-los fora amb criteri.

Després de fer un cop d’ull a les despeses anuals en el darrer quinquenni en àmbits com la cooperació o la cultura, avui és el temps de saber quines administracions col·laboren amb l’Ajuntament i de quina forma ho fan. De ben segur que la lectura d’aquest article sorprendrà a més d’un i donarà una imatge ben diferent del que avui coneixem de les administracions supramunicipals.

En primer lloc cal situar el context de les dades. En els darrers cinc anys les aportacions de la resta d’administracions al pressupost municipal ha estat entre el 20% i el 25% del total del pressupost, excepte en el darrer any que aquesta ha minvat de forma important situant-se en el 14%. Cal dir en aquest sentit que les xifres que usem per aquests articles són les reconegudes com a ingrés real i no l’ingrés fet per l’altra administració. O sigui que són aquelles quantitats que l’Ajuntament té comptabilitzades com un ingrés segur perquè hi ha algun document que així ho corrobora.

Quina és l’administració des de la qual arriben més recursos? L’Estat. Clar que aquesta partida d’ingressos està molt condicionada per aquella partida anomenada PIE que no és altra cosa que la descentralització econòmica en els municipis dels recursos que provenen dels seus habitants. Aquesta entrada de diners ha suposat en els darrers anys entre un 60 i un 70% dels ingressos provinents d’altres administracions. Són fons que es treuen de l’IRPF, de l’impost del tabac, l’alcohol i la benzina, entre d’altres. I també de les exempcions que el govern central ha anat incorporant a les seves polítiques. Per exemple la del Impost d’Activitats Econòmiques (IAE) de les empreses que facturen més d’un milió d’euros o de l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) de les escoles privades. La primera suposa uns ingressos al voltant del milió d’euros i la segona ha passat dels 260 mil euros del 2014 als 437 mil de l’any passat. Només cal sumar a aquestes quantitats els diners que l’estat ens passa anualment per compensar el dèficit de transport urbà –120 mil euros des de fa tres anys– i ja ho tenim tot.

La resta d’ingressos se’ls reparteixen a parts gairebé iguals la Generalitat, la Diputació de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona. No us ho esperàveu? Jo tampoc, de debò. Des del 2011 la primera ha aportat gairebé 15 milions d’euros, la segona 12,4 i la tercera 16,6. Si tenim en compte, però, que la darrera només funciona plenament –pel que fa Sant Cugat– des del 2012, es tracta d’un esforç considerable fruit de l’assumpció per part dels municipis d’aquelles polítiques que no feia el govern, perquè no podia o perquè no volia. O per les dues coses.

Em centraré només en els temps i en les polítiques que han reforçat les diferents administracions. Les dues àrees en les quals s’ha fet major esforç pressupostari en aquest quinquenni han estat la lluita contra la pobresa i el foment de l’ocupació. L’esforç no ha estat el mateix per part de totes les administracions. En la primera d’elles tenen un paper primordial l’Àrea Metropolitana –que des del 2011 ha aportat un 58% dels recursos– i la Diputació, amb un 34%. La Generalitat, incloent els recursos del Consell Comarcal, es queda amb un magre 8%. Cal afegir, a més, que els recursos adreçats a la llei de la dependència (que mantinc al marge de la lluita contra la pobresa perquè seria una pota de la millora de l’estat del benestar) han minvat a mesura que passaven els anys. De 400 mil euros a principis del quinquenni a una mica més dels 200 mil de l’any passat.

Pel que fa al foment de l’ocupació qui porta el lideratge sí és el Govern català que, amb un 68% dels recursos aportats es diferencia de forma important del 15% que representen tant la Diputació com l’Àrea Metropolitana, ambdues per sobre del milió d’euros en els darrers 6 anys. En ambdós casos, pobresa i ocupació, el paper de l’Estat central és decebedor. No ha aportat ni un sol euro adreçat a aquestes polítiques de forma diferenciada.

Dos darrers apunts per acabar: la Diputació de Barcelona, que en els darrers sis anys ha estat governada per CiU i des del 2015 presidida per l’alcaldessa de Sant Cugat Mercè Conesa, ha tingut un paper desigual pel que fa al finançament de la nostra ciutat. Els “anys d’or” serien els del bienni 2013-2014 en què va aportar més de 5 milions d’euros amb una important acció substitutòria d’altres administracions en polítiques de benestar i cohesió social. Des del 2015 però aquestes han minvat en més d’un milió d’euros encara que cal ressaltar la millora de recursos pel foment de l’ocupació.

Una darrera institució supramunicipal seria la Unió Europea que en els darrers anys ha jugat un paper testimonial a la nostra ciutat, a diferència d’altres municipis. Podem exceptuar, però, els recursos arribats des de Brussel·les en el darrer any pel que fa a projectes d’eficiència energètica i que se’n van fins els 600 mil euros.

Xavier Boix, coimpulsor d'elCugatenc

Notícies relacionades