Quins mitjans hem de llegir

No patiu que no us diré quins mitjans heu de llegir o no. Només vull fer una reflexió sobre els mitjans que hi ha al panorama informatiu i que, malauradament, moltes vegades no sabem ni que existeixen amb el que no podem ni tant sols donar-los una oportunitat per satisfer les nostres necessitats. Perquè us heu preguntat alguna vegada quin és el motiu pel qual llegiu un mitjà o un altre? Majoritàriament penso que sí.

Al marge que un mitjà sigui en paper o digital, hi ha dos motius per informar-nos per un mitjà o per un altre. Un és perquè volem contrastar la informació des d'una perspectiva allunyada de la nostra: "Llegeixo aquest mitjà perquè em posa les piles" o bé "perquè així conec el què pensa l'enemic"... L'altre motiu és perquè volem llegir la realitat des de la nostra perspectiva de la vida: "Aquest és un mitjà d'esquerres o de dretes", "aquest mitjà és alternatiu"...

Partint des d'aquesta perspectiva, òbviament esmenable i criticable, parlaré de dades d'audiència perquè siguem conscients de quins són els mitjans que avui dominen el "conscient" informatiu de la societat i això ens faci reflexionar sobre la influència que aquests tenen sobre les nostres vides. Els mitjans no només expliquen el que passa, aquesta seria la seva funció, sinó que moltes vegades ens expliquen allò que voldrien que passés o només allò que volen que sabem del que passa. Un mitjà no és neutre. Tots els mitjans responen a interessos d'un o altre tipus: econòmics, polítics, socials... i això no és intrínsecament dolent, la societat també es mou per interessos de la mateixa índole i els mitjans no són aliens a la societat. El que és denunciable és que un mitjà, per afavorir segons quins interessos, inventi la realitat i manipuli com, malauradament, està passant de forma massa freqüent.

A nivell estatal el mitjà amb més audiència –a internet és més fàcil mesurar l'audiència que no pas en els mitjans en paper i les dades que donaré són de trànsit estatal– és El Español, la capçalera creada per Pedro J. Ramírez. Un diari de tendència dretana i amb un alt component demagògic. Té un seguiment de més de 16 milions de visitants al mes –incloent dins el diari Crónica Global amb més de 2 milions i dirigit a l'opinió catalana–. El segueixen dos mitjans de marcada línia editorial esquerrana: Público, amb més de 10 milions de visitants –tot i que cal comptar entre aquests els que entren a CTXT, Nuevatribuna o ZELEB– i eldiario.es, amb gairebé 7 milions de visitants únics –aquí s'inclouen els de l'edició catalana i castellana–.

Darrere aquest trident informatiu trobem un diari també marcat per la seva línia editorial de dreta dura com és La Razón, amb més de 5 milions de lectors mensuals i al que ja el segueixen els catalans. Em pregunto quin deu ser el motiu perquè els mitjans únicament catalans tenen tanta audiència. Una qüestió d'identitat potser? Estic parlant d’El Nacional, diari del Pepe Antich, amb uns 3 milions de lectors mensuals, l'Ara, amb més de 2 milions, Nació Digital, amb una audiència similar a l'anterior i Vilaweb, també amb els mateixos índexs d'audiència. El primer mitjà no estatal ni català pel que fa a l'audiència seria Canarias7 amb entre 1 i 2 milions de lectors mensuals en el darrer any.

Per sobre del milió de visites mensuals –entre 1,2 i 1,4– encara podem trobar CatalunyaDiari i el Món. És evident que la gent de Catalunya poc informada no està i que aquí hi ha, com en altres àmbits, molta pluralitat i diversitat. Si baixem un graó més en la proximitat al carrer trobem que a Sant Cugat hi ha diferents mitjans. També a la nostra ciutat ens caracteritzem per llegir més premsa local que en la majoria d'altres municipis. Entre l'audiència de el Món hi hem de comptar la del TOT Sant Cugat, amb unes 100 mil visites mensuals. També trobem al rànquing de mitjans Cugat.cat, el mitjà públic local, amb una audiència entre 40 i 50 mil visitants mensuals segons els darrers mesos i el nostre, elCugatenc, amb més de 5.000 visites úniques mensuals i amb una pujada important en els darrers mesos.

Per finalitzar, us recomano visitar algun mitjà que personalment segueixo per la seva professionalitat i línia editorial. També per la seva especialització. El primer d'ells és Crític, un mitjà cooperatiu i d'investigació periodística que, pels seus continguts parcialment tancats a subscriptors rep unes 100 mil visites mensuals. El segon és infoLibre, amb un equip de periodistes amb una trajectòria molt interessant a nivell estatal i que compta amb un milió de visites mensuals i La Jornada, diari també cooperatiu i que properament, el 5 de maig, s'atrevirà a fer l'edició en paper per tots els Països Catalans. A aquests tres darrers així com a el nostre us podeu subscriure perquè com he dit al principi cap mitjà és neutral i aquests quatre tenen com a "subjecte influent" aquelles persones que s'impliquen amb el seu finançament.

Xavier Boix, coimpulsor d'elCugatenc

Notícies relacionades