Els diners de la cultura

Seguim en la central de dades fent repàs de les dades econòmiques més importants del nostre Ajuntament. En el darrer article parlàvem del pressupost dedicat a cooperació. En aquest cas ens introduïm en les xifres de la cultura a la ciutat. Dels darrers cinc anys en podem extreure cinc conclusions.

La primera d’elles és que una tercera part del pressupost de cultura se l’emporta l’Organisme Autònom Municipal del Centre Cultural. El darrer any, el 2016, aquest pressupost va ser més d’un 40% més alt que el 2012. Hem de tenir en compte però que en aquesta partida no només hi ha el Teatre-Auditori sinó que també hi hem de comptar les biblioteques. En concret, en el darrer exercici pressupostari, l’ajuntament va destinar al Teatre-Auditori 1,1 milions d’euros i a les biblioteques 989 mil euros.

Pel que fa a la segona conclusió, es pot afirmar que l’àrea de cultura guanya més pes quan més a prop està de les eleccions municipals. La demostració d’aquesta afirmació és objectiva. Si el 2012 i 2013 el pressupost de cultura va significar menys d’un 5% del pressupost de l’ajuntament, un 4,8% per ser més concrets, el 2014 i 2015, anys pre i postelectoral, el pes d’aquesta àrea va ser d’un 7,3% i un 6,4% respectivament. L’any 2016 aquest pes ha estat per sota del 6%, un 5,7% en concret.

Hi ha una partida interessant en aquesta àrea del pressupost que és l’anomenada “transferències a particulars i entitats”. El títol identifica clarament quina és la seva destinació. En aquest sentit doncs, i aquesta seria la tercera conclusió, també el pes d’aquesta partida ha patit canvis substancials en els darrers 5 anys, en forma quantitativa i qualitativa. L’any que més diners s’ha destinat a aquesta partida ha estat el 2014, 1,2 milions d’euros, un 40% més que en el primer any d’aquest període i un 60% més que en els dos darrers anys, 2015 i 2016. Si analitzem el pes d’aquesta partida en el total del pressupost de l’àrea, si ho situem en el context, aquest seria en els darrers 5 anys d’un 16,8%, un 18,6%, un 14,9%, un 10,1% i un 9,2%, respectivament. És evident doncs que durant els anys del regidor Escura va ser més important el pes de les entitats en el pressupost que en els dos darrers anys de la Carmela Fortuny.

Hi ha una quarta conclusió de l’estudi de les dades. Aquesta es refereix al personal de l’àrea. També atenent a la seva quantitat i qualitat laboral. El pes del personal en el total del pressupost va ser en el darrer any d’un terç. Aquesta proporció varia poc durant el període estudiat però sí cal remarcar que en el 2014 el seu pes va ser del 22% sobre el total. El total del pressupost en el 2016 va ser de 2,4 milions d’euros, un 49% més que en el primer any del període. Dins aquest concepte, però, cal destacar el pes de les nòmines del personal funcionari i del personal laboral, aquest darrer en situació més precària. El primer representa un 30,2% del cost de personal i el segon un 31,6%. Hi ha més personal en la segona condició. En tot cas tant un com l’altre han pujat més d’un 60% respecte el primer any del període, de 300 a 500 mil euros en ambdós casos. En els darrers dos anys el pressupost adreçat a la productivitat del personal i a la seva dedicació horària, ha pujat més d’un 30% sobre els primers anys del període, amb unes xifres superiors als 100.000 euros. Per finalitzar amb aquest apartat ressaltar que només hi ha personal de confiança i “altre personal” els dos darrers anys i ha costat 77 i 92 mil euros respectivament, sense comptar el cost de la seguretat social.

I acabem amb la cinquena conclusió: el pes de les inversions en aquesta àrea. Cal ressaltar en aquest sentit que en els dos primers anys del període estudiat, aquestes gairebé són inexistents, per sota dels 5o mil euros. En els dos darrers anys suposen al voltant del 7% del pressupost de cultura, al voltant de mig milió d’euros. També en aquesta partida guanyen molta importància els temps electorals: el 2014 la partida d’inversions va ser superior als 2 milions d’euros.

Xavier Boix, coimpulsor d'elCugatenc

Notícies relacionades