La brossa a Sant Cugat dos anys després

Ara fa dos anys parlava en aquest diari de la gestió de residus que fa la nostra ciutat. Malgrat sigui una qüestió de la qual no es parla massa sí és una de les responsabilitats més importants que té un municipi en l'àmbit del medi ambient. La petjada ecològica de la ciutadania ve en part determinada pel consum que fem i què fem amb allò que no consumim. Sembla mentida que en els anys en què estem encara sigui tant baixa la capacitat de reducció però sobretot de reciclatge i reutilització que li fem als residus.

Com aleshores, també aquest cop he posat en context les dades, relacionant Sant Cugat amb altres municipis de 50.000 a 125.000 habitants i extraient-les de la mateixa font, l'Agència Catalana de Residus. El resultat d'aquest anàlisi és que "el tema" no està millor, en general i en particular a Sant Cugat.

Comencem per la generació de residus o allò que com a societat llencem en total a la brossa i que està relacionat amb quin tipus de consum fem. Fins el 2010, comparant amb ciutats similars a la nostra, lideràvem aquest "rànquing" en el que varem passar de produir més de 800 kgs/persona/any a principis de segle a produir-ne al voltant de 600 al cap de 10 anys. A partir del 2010, paral·lelament a l'explosió de la crisi econòmica, vam passar a ser la ciutat d'aquest grup de municipis que menys residus produíem, conjuntament amb Santa Coloma de Gramenet i per sota dels 400 kg. Què ha passat en els darrers dos anys? Que seguim estant en les mateixes xifres. El 2016 generàvem cada santcugatenc 398,74 kg a l'any, 1,09 al dia. Només ciutats com Santa Coloma de Gramenet i també Mollet estan per sota nostra. La ciutat que més residus genera és Castelldefels, amb 531, i Vilanova amb 489.

Si és important el que generem també ho és com ho tractem després, el que reciclem o recuperem. Si el 2014 érem la segona ciutat amb més recollida selectiva, només superats per Girona, el 2016 seguim igual i recuperant el mateix, un 44% del total dels residus. Després de l’important salt de qualitat del 2006 al 2010, ens varem relaxar i ja no hem millorat més. Així i tot hi ha ciutats que encara ho fan pitjor que nosaltres com Santa Coloma de Gramenet amb un 19,5% o Castelldefels amb un 26,7%.

Un altre aspecte important de l'anàlisi dels residus és el mix d'aquests. De què es compon la bossa de la brossa? En aquell article de fa dos anys explicàvem que el nostre mix és diferent del de la majoria de la resta de ciutats de la nostra mida. En aquests darrers, la tendència ha canviat i cada cop ens assemblem més a la majoria de municipis. La matèria orgànica és la que té més pes en la recollida selectiva, un 38% del total de la brossa que separem, seguida del paper i cartró, amb un 15% i el vidre, amb un 11,2%. En les dues primeres fraccions som la segona ciutat després de Girona i en la tercera liderem el rànquing. És important ressaltar que aquest fet afecta a les arques municipals perquè, en el cas de la segona i la tercera fracció de residus, s'obtenen ingressos per la seva recuperació.

La darrera qüestió a remarcar, n'hi ha moltes d'altres però es faria massa feixuc, és el destí final del que no separem, el que llancem al contenidor gris de "la resta". En aquest sentit podem seguir estant tranquils perquè el 100% va a tractament mecànic biològic. Avui encara ciutats com Manresa i Vilanova i la Geltrú la porten a dipòsit o a la incineradora, com Girona i Reus.

Es pot millorar? I tant! No ens podem quedar amb la sensació que com som dels millors ja està bé. La brossa orgànica representa un 50% del total de la brossa i nosaltres només separem un 16,7%. Cinc ciutats recuperen més oli de cuina que nosaltres. En recuperació de runes estem a la cua de les ciutats comparades i en tèxtil estem la vuitena ciutat de quinze. Depèn de l'ajuntament fer-ho el més fàcil possible però sobretot depèn de nosaltres que som els que consumim i decidim què fem amb allò que rebutgem.

Xavier Boix, coimpulsor d'elCugatenc

Notícies relacionades