No en som set, en som milers

Ja han passat tres setmanes de la Vaga General Feminista, una victòria que no podrà ser esborrada. Un 8 de març on les dones de classe treballadora van ser les protagonistes, van decidir organitzar-se arreu del món per aturar les cures, la feina, els estudis, el consum... per subvertir l’ordre del món i aturar-ho tot.

El 8 de març no hagués estat possible sense els Comitès de Vaga que sota la lògica col·lectiva van permetre aglutinar una diversitat de dones amb un objectiu comú i fer possible una jornada de lluita. Observar que el cercavila de la nostra ciutat estava replet de dones engendra un sentiment d’alegria profund per la gran mobilització però alhora va fer visible que som moltes les dones que sentim un malestar en aquesta societat. La Vaga General Feminista va demostrar la necessitat d’una transformació social real i que aquesta només és possible si les dones estan al capdavant de la lluita.

Malauradament, el sistema patriarcal i capitalista que ens envolta no admet ni rebel·lions, ni aturades, i molt menys, dones “radicals” exposant les opressions que els hi exerceix aquest.Si radical vol dir anar a l’arrel dels problemes, sí, les dones que donàvem suport a la Vaga General Feminista ho som. Des dels últims mesos estem vivint sota una forta repressió encoberta i silenciosa justament per plantar cara a aquest sistema de forma directa, aturant de veritat (encara que amb durada limitada) l’activitat ordinària laboral. I no n’hem quedat absentes.

Durant l’aturada dels FGC del passat 8 de març, 7 dones del Comitè de Vaga de Sant Cugat van ser identificades pels Mossos d’Esquadra. Dones triades “a dit”, per haver llegit un manifest unitari, per plegar una pancarta, per donar resposta i explicacions a les poques persones que cridaven en contra de l’acció. Han anant a buscar-les a casa i estan sent investigades, és l’únic cas en tot el principat. Una altra vegada trobem que davant la demanda de drets la resposta és exercir la política de la por.

Parar vies, tallar carreteres i autopistes, fer piquets informatius, encartellar, penjar pancartes, fer assemblees, organitzar manifestacions... no són cap fi, són eines mitjançant les quals fem visibles les desigualtats de gènere en l’àmbit laboral, familiar i públic. Perquè si les institucions no donen resposta a les violències masclistes nosaltres no ens quedarem de braços plegats.

Que no és legítim aturar les vies del tren durant una jornada de “vaga general”? En nom de totes les dones que no poden exercir el seu dret a vaga per por a ser acomiadades. Per totes les dones que treballen sense contracte de manera precària per sustentar vides d’altres famílies. Per les que ja no hi són, les que han estat assassinades en nom d’un suposat amor que les creia de la seva propietat. Per les que són jutjades, qüestionades, marginades; per la seva raça, orientació sexual i gènere. No és legítim voler acabar amb un sistema que t’explota i et priva d’una vida digna i lliure?

I és que la cosa va de molestar, de cedir privilegis i de generar una alternativa al sistema capitalista i patriarcal. Un model on la vida estigui al centre i les dones en puguem ser també les protagonistes.

El passat divendres amb l’inici de la campanya “8 Mil Motius” vam posar sobre la taula que seguim organitzades, seguim convençudes que tenim més de 8 mil motius per seguir rebel·lant-nos i que potser en són 7 les investigades però som milers les que seguirem lluitant. El 8 de Març vam demostrar que les dones hem perdut la por, que el paternalisme i la violència física i verbal de la policia no ens va fer marxar dels rails del tren. Si combatem juntes, de cop la por desapareix i te’n adones que subvertir el sistema potser ja no és una utopia sinó que caminem perquè sigui una realitat.

Carlota de Sojo, membre d'Hora Bruixa

Notícies relacionades