Pensar… menys

Pertanyo a l’Associació per a la Superació de l’Ansietat i la Depressió Grups d’Ajuda Mútua, ASSADEGA’M des de fa més de 15 anys.

He participat en molts GAMs grups d’ajuda mútua, en sessions de musicoteràpia, d’expressió creativa (teatre, dansa, pintura, etc.). He estat com a pacient a nombrosos tallers i teràpies que hem fet a l’Associació.

Avui vull parlar-vos d’una nova activitat que hem encetat a l’Associació. Es tracta de psicologia de l’autorealització i vosaltres us preguntareu què és això. Doncs és com una mena de camí cap al fons d’un mateix.

Nosaltres quotidianament som a la ment, mentre més neuròtics més mentals i es tracta de sortir del cap i anar a l’ésser, es a dir a la essència, a allò que mai perdrem i que sempre hem sigut.

Les nostres sensacions corporals son canviants. Segons estem per dintre i segons les circumstàncies externes. Les nostres emocions també varien en funció del nostre estat d’ànim o d’estímuls externs que tinguem i ja no dic els nostres pensament que son com una muntanya russa  que no para de funcionar i ens condiciona el nostre benestar.

Hem d’anar doncs més enllà d’aquests estats efímers i canviants perquè al nostre fons tot és quietud i plenitud. Això ens ho diuen els savis que han fet aquest camí i ens animen a recórrer-ho. Així doncs tenim aquesta oportunitat de transcendir la nostra personalitat o si vuleu dir-li el nostre ego que justament és el causant del nostres patiments.

Som energia que s’expressa a través de la voluntat, de l’afecte i de la intel·ligència. Aquesta energia constitueix un potencial enorme que podem desenvolupar al llarg de la nostra vida si ens entrenem diàriament en fer aquest esforç.

Per això la ment és un instrument, una bona eina que l’hem de fer servir quan la necessitem, però no sempre. Imagineu vos que tenim un cotxe i el fem servir per anar a algun lloc i un cop allà tornéssim a fer servir el cotxe per fer altres activitats en les quals el cotxe ja no és útil. Així, amb la ment passa el mateix, un cop la fem servir ja no tenim necessitat de estar sempre pensant i la veritat és que no fem això i el nostre cap no para de pensar.

Com aconseguir parar aquesta funció de pensar i pensar i pensar que nos ens porta res més que a tenir el cap calent i bloqueig cognitiu. Doncs això com tot a la vida s’aconsegueix practicant. A mi em serveix molt aquet entrenament per parar una mica de pensar i llavors estic més lúcid i més disponible físicament, emocionalment i per suposat mentalment.

Nosaltres no som els nostres pensaments, som consciencia i la psicologia de l’autorealització ens ensenya a descobrir-la.

Antonio Fermoso

ASSEDEGA’M

Associació per a la Superació de l’Ansietat i la Depressió

(Grups d’Ajuda Mútua)

assadegam@ansietat.org

Notícies relacionades