Els riscos

Avui he anat a esmorzar a un bar molt maco. L’amo és una persona que es boxejadora i per a la meva sorpresa vaig trobar frases molt maques i sàvies al seu local. Una es de Mohamed Alí, abans Claisius Clay, i deia el següent: “Qui no és suficientment valent per assumir riscos, no aconseguirà res a la vida”.

M’ha agradat moltíssim perquè justament les persones que tenim problemes de salut mental no volem tenir responsabilitats i, de fet, no les assumim. Hi ha un tipus de teràpia que es diu de la responsabilitat i el compromís. Tenim molta por a assumir riscos i, per tant, a la responsabilitat. I fatalment al final trobem un camí que ens fa patir molt, sense responsabilitats ni riscos.

Jo penso que la immaduresa té molt a veure amb les malalties mentals. Quan un nen o un adolescent no pot digerir el que li passa, ja sigui a la família, a la escola o allà on sigui, llavors es frena el creixement cap a la maduresa i la persona atura la seva vida. Però clar, com que això no funciona així, la vida no s’atura i comencen els problemes, ara laborals, ara personals, familiars, de parella, etc.

Sí que és veritat que no tothom som iguals i hi ha persones que tenen més recursos que d’altres per superar els obstacles que a tots ens posa la vida. Però això no vol dir que ens hem de paralitzar davant de situacions conflictives. Justament, el que ens fa madurar és experimentar els encerts i els errors i aprendre’n. No passa res. Ningú neix ensenyat, i tots hem tingut caigudes i errades, fins i tot això és sa.

Des d'aquesta tribuna d'elCugatenc vull fer una crida a acceptar-nos com som i assumir riscos. Això també és un art, ni més ni menys riscos dels necessaris però això ho aprendre’m arriscant-nos i practicant com tot a la vida.

 

Assadega'm, associació per  a la superació de l'ansietat i la depressió | grups d'ajuda mútua, assadegam@ansietat.org

Notícies relacionades