Desmitificar trastorn mental i sexualitat

Bé, la depressió segons els entesos disminueix la libido, però jo t’asseguro que com que tot és al cap, no té perquè barrejar-se sempre una cosa amb l’altra. És més, les relacions sexuals en aquests estats són terapèutiques. Lògicament és fonamental comptar amb la parella adequada, aquella que empatitzi amb tu i tingui la sensibilitat de fer-te sentir lliure i sense pressions. És important que estigui atent/a a les senyals que mostri el teu ésser i el teu cos, especialment el teu esperit... per allà ha de començar la seva ajuda i el seu amor.

Sempre dic que dos és suficient, tampoc fa falta cap artefacte, només la màgia del que li expresses amb les teves paraules que aniran fent-li sentir-se segur/a, acompanyat/da, especial, per no dir “únic” o “única”.

La tristesa és “carència”, omple aquell buit amb molta tendresa i si es dona, el sexe vindrà de forma natural.

A vegades caiem en l’error de que per a tenir sexe, ha d’haver erecció o un substitut artificial. Per a mi això és un gran error. Tens imaginació: “USA-LA”, pots aconseguir un orgasme en l’altre fent servir parts del teu propi cos. Per a mi aquest és un tema fonamental, sobretot en la tercera edat.

I si no tens parella, mira la realitat. Segur que poses el llistó massa alt. Deixem de buscar guapos i guapes. O sigui espècimens perfectes d’aparellament!

Vols besar una granota i que es transformi en príncep?... doncs deixa ja la tonteria, jo t’asseguro que darrera les granotes hi ha amants meravelloses i persones de cors fantàstics! No siguis pretensiós i busca una ànima que vulgui estar amb tu en tot moment, amb un trastorn mental inclòs!!! I, això sí, “no t’enamoris de l’amor”.

Marina Mochó

ASSADEGA’M

Associació per a la Superació de l’Ansietat i la Depressió

(Grups d’Ajuda Mútua)

assadegam@ansietat.org

Notícies relacionades