Com podem ser feliços?

A l’actualitat, la majoria de gent, per no dir tota, estem en una societat en la qual se’ns exigeix donar, en tots el àmbits el 100% o bé mes. A això se li suma una autoexigència excessiva que no fruïm de tot el que nosaltres voldríem. “La vida es més cutre del que realment és”, i no ens donem compte fins que l’ansietat s’apodera de nosaltres i posem el fre. Estem en un nivell tant elevat d’estres, que no ens permetem marge d’error i no fruïm de les petites coses que ens dóna la vida.

Per la meva experiència d’aquest últim any he après a fruir de cada minut, de cada segon, de cada moment que m’ofereix la vida; ja que, un any enrere estava sotmesa a un nivell d’estrès i ansietat tant elevat que era incontrolable. 

Us preguntareu, com es fa “viure aquí i ara”?. Bé realment es molt més fàcil del que nosaltres pensem. Les  necessitats bàsiques de l’ésser humà son menjar, beure i descansar. Realment si ho penseu fredament és veritat. Nosaltres som els que d’alguna manera o d’una altra, ens marquem unes necessitats o exigències que realment no ho son; amb una frase molt coneguda com: “He de” o en castellà, “ Tengo que”.

Imagineu que teniu una família, i la dona/home està sempre, per exemple: “he de tenir- ho tot endreçat”, “he de recollir la roba”, “he de netejar el pis”, “he de fer el sopar”, etc. Qui posa totes aquestes exigències al seu cap? Tot és més senzill; és realment necessari que reculli la roba ara? És necessari que netegi en aquest moment el pis? Que passa si no ho fa? Objectivament, no passarà res, no seràs una persona horrible ni es destruirà el món si no ho fas.

Si en comptes d’autoexigir-nos una sèrie d’ítems que sembla que ens vinguin de sèrie, ens plantegem realment el que ens ve de gust fer, tot seria diferent, i viuríem la vida d’un altre manera. Us proposo un exercici, quan feu quelcom, per exemple, rentar els plats, passejar pel carrer, etc., poseu els cincs sentits en allò que en aquell moment esteu fent.

Si esteu passejant pel carrer, no correu, sentiu els peus com caminen, el moviment dels malucs, l’aire que entra pel nas, els colors que ens envolten, les olors, la temperatura de l’aire, etc. I així amb cada acció que feu.

I per finalitzar, us deixo una reflexió: “La vida és molt curta per perdre-la amb gent que no et mereix, amb discussions absurdes que no arriben en lloc, la vida és teva, frueix-la al màxim”.

Victòria Magaña

Notícies relacionades