Tinc por

Passejar aquest cap de setmana per Sant Cugat feia por. Era terrorífic. El motiu? Halloween. Anant pel centre et podries trobar bruixes, aranyes, fantasmes, mòmies i monstres. Tothom sap que aquesta és una celebració típica de la nostra terra, la qual portem celebrant des de fa molts anys. El meu personatge preferit d’aquesta tradició catalana és aquella dona treballadora que venia castanyes i moniatos a la plaça. Mai recordo com es deia, probablement deu tenir un nom en anglès.

Deixant la ironia de costat, sembla que la nostra ciutat formi part dels United States of Catalonia aquests dies. La majoria de les parades i botigues santcugatenques estan decorades amb motius halloweenencs, potser amb expectatives de més vendes. El consumisme característic de la nostra societat ha fet que hi hagi quasi qualsevol producte de Halloween al mercat, i estem arribant a extrems ridículs. Perquè què hi ha més atractiu que llenceria amb una verdura estampada? Perquè tothom sap que el microones que m’he comprat funcionarà millor gràcies als ratpenats que volaven per la botiga.

El que realment em fa por és veure com, lentament, els nens i les nenes deixen de costat la castanyada i prefereixen disfressar-se i anar porta per porta a demanar llaminadures. I en el cas dels joves i els adults, decideixen disfressar-se i anar a festes de Halloween. Ah, per cert, sembla que no ens n’adonem, però continuem en el parany de sempre, on la majoria de disfresses per a dones acaben sent sexistes.

Hem d’aturar aquesta febre per la cultura de països anglosaxons i la globalització, i començar a treure pit de les nostres tradicions. La Castanyada és molt més que una data de l’any on mengem fruits secs, verdures i dolços, sinó que té un rerefons molt més profund. És un d’aquells dies de l’any en què s’aconsegueix reunir a tota la família en una mateixa taula, i pots gaudir de la companyia de les persones que estimes i t’estimen.

Jo també he sigut nena, i puc entendre que als nens i a les nenes els hi agradi jugar a disfressar-se, però per això ja tenim el Carnaval de Sant Cugat, que personalment penso que li dóna mil voltes.

En definitiva, llarga vida a la Castanyada i castanya al Halloween. Perquè les carabasses són i seran per als purés de verdures.

Ainhoa Miró, estudiant d'Educació Primària i membre de les JERC

Notícies relacionades