Parlem de sexe

El passat dimarts 4 d’octubre va tenir lloc el debat sobre la prostitució que les JERC Sant Cugat vam organitzar. Segons Cal Temerari, ha sigut l’acte amb el nombre més gran de persones al públic de la seva història.

No és per treure’ns mèrit, ja que l’organització d’un esdeveniment com aquest no és fàcil, però personalment penso que un dels motius de l’èxit del debat va ser la morbositat del tema: el sexe. A aquestes alçades, encara vivim en una societat on quan es parla sobre sexe i temes derivats, hi ha persones que baixen el cap esperant que algú desviï l’atenció i canviï el motiu de la conversa.

No ens enganyem, estem constantment envoltats de sexe. El podem veure present en la publicitat, la televisió, la ràdio, les pel·lícules, però sembla que no ens adonem d’una cosa. Jo trobo bastant irònic el paper que juga la dona en aquesta situació. D’una banda, ens trobem que es ven el cos de la dona com si fos un producte, amb l’objectiu d’obtenir més guanys. D’una altra banda, la societat ens ha ensenyat que les dones ens hem de comportar com a senyoretes i no hem de parlar de temes compromesos. Dos aspectes antagònics que xoquen amb la realitat.

Doncs jo, personalment, ja n’estic farta! Des de petites ens han dit com hem de ser, com hem d’actuar, com ens hem de vestir, com hem de viure la nostra vida sexual, la qual sembla que giri al voltant dels homes. Doncs no, ja n’hi ha prou d’aquest tabú de princesa. A les dones també ens agrada el sexe, també ens masturbem i vivim la nostra vida sexual com ens sembla. Perquè és hora que siguem les dones qui, lliurement, decidim què volem fer i com volem viure. Perquè la societat ha d’evolucionar, i els qui encara pensin que les dones que viuen la seva sexualitat lliurement són unes guarres, que tornin a la caverna d’on han sortit. Perquè prefereixo ser una guarra lliure i feliç, que una senyoreta oprimida.

Ainhoa Miró, estudiant d'Educació Primària i membre de les JERC

Notícies relacionades