Octubre d'indignació

Us seré sincera, aquest article el volia escriure la nit del passat dilluns 16 d’octubre. En tenia moltes ganes, estava enfadada, enfurismada, en estat de xoc. Vaig decidir no fer-ho, perquè veient l’estat de llibertat d’expressió en el que estem vivint actualment, aquest article em podria sortir molt car.

Em vaig despertar ben d’hora el dimarts 17 d’octubre. Seguia enfadada? No, estava molt enfadada. Però sobretot, estava i estic molt indignada. Indignada per tot el que està passant i com s’estan tractant els esdeveniments. Indignada perquè en un país democràtic normal tot això no passaria. Però de tot això hem extret que Espanya és un país irreformable, i és una llàstima. No per Catalunya, a nosaltres ja ens vam perdre entre el discurs del Rei Felip VI, el ball de bastons de l’1 d’octubre i el diàleg judicial del President Rajoy.

És una llàstima pels habitants d’Espanya, aquests que viuen enganyats a costa dels mitjans de comunicació espanyols. Aquests que pensen que a les escoles públiques catalanes no només no es parla el castellà, sinó que es fomenta l’odi cap a Espanya. Senyor Garcia Albiol, ministre Dastis, sou uns poca vergonya! Com a docent i com catalana em faig creus que representants de la vostra alçada tinguin el morro de dir això. Però vaja, el feixisme i la ignorància es combat aprenent. Per aquest motiu, jo us convidaria a què un dia vingueu a qualsevol escola pública, la que més us agradi. Perquè la comunitat docent està farta d’haver d’aguantar totes les mentides i difamacions que s’estan dient contra l’educació catalana, i és molt injust.

També és una llàstima que, a aquestes alçades del segle XXI, tornem a tenir presos polítics. Sembla mentida que hàgim de tornar a parlar de presos polítics. El Jordi Sànchez i el Jordi Cuixart van ser empresonats sense fiança la nit del 16 d’octubre. El pitjor de tot? Que presumptament ja se sabia això a la recepció de la Festa Nacional el passat 12 d’octubre. Recordeu quan encara hi havia separació de poders? Era bonic, oi?

Però el que no saben és que no es pot empresonar, oprimir ni ofegar una idea. Ens van prohibir votar i ho fam fer. Ens van prohibir manifestar-nos i ho vam fer. Ens han prohibit declarar-nos com a Estat independent i ho farem com sempre ho hem fet, amb serenor, unitat i civisme. Perquè som un poble valent, alegre i combatiu, i ara tenim més coratge que mai. Quan la llei es converteix en injustícia, la desobediència és obligatòria.

Signat Ainhoa Miró o Strelnikova, com més us agradi!

Ainhoa Miró, estudiant d'Educació Primària i membre de les JERC

Notícies relacionades