Molt més que gomets

L’estiu està a punt d’arribar a Sant Cugat i no sembla que tingui gaires intencions de marxar! Les temperatures pugen, el sol crema i, a poc a poc, anem substituint els abrics pels vestits.  Un altre símptoma característic que estem deixant enrere la primavera a la nostra jove ciutat, és l’arribada de la Selectivitat, aquest terrible malson que des d’ahir ha deixat sense dormir a més de 600 santcugatenques i santcugatencs.

Deixant de banda si crec en l’eficàcia d’aquestes proves, recordo com si fos ahir quan em vaig examinar de les PAU. Nervis a flor de pell, recitar la teoria fins a quedar-me sense veu, fantasiar sobre què faria una vegada acabés.

El que mai vaig acabar d’entendre va ser la reacció de la societat que ens envolta: “Per què estàs tan nerviosa, tu no vols entrar a Educació Primària? Dona si això és molt fàcil, de fet, tothom ho pot fer! Que si gomets per aquí, que si plastidecors per allà.” Us sona aquesta cançoneta? Doncs jo, i qualsevol estudiant d’educació, la tenim molt ratllada!

Més de 600 joves de la nostra ciutat s’han examinat per a començar una nova etapa de la seva vida estudiantil, això sí, sempre que s’ho puguin permetre. Paral·lelament,  moltes altres acabem aquest capítol i ens hem d’afrontar al que ve després.

Ara més que mai, en encetar aquesta nova etapa professional, em costa d’empassar que les professions, majoritàriament femenines, on es té cura d’altres persones, siguin la rialla de la societat. L’educació n’és un exemple.

Hauré sentit més d’un centenar de vegades que ser mestre és molt fàcil. Que ens passem tot el dia pintant, cantant i jugant. Doncs sí, és veritat, enhorabona, no heu descobert la sopa d’all. Pintem, cantem i juguem, però que no us enganyin, fem això i molt més. Els mestres ens hem d’afrontar a una societat que manca de valors i respecte per la resta. Una societat que discrimina i exclou sense compassió. Una societat corrupta i miserable.

Però no us penseu que ens conformem, els mestres estem fets d’una altra pasta, senyors! Les i els mestres fem de l’educació dels infants una eina per combatre qualsevol tipus de discriminació. Acompanyem a persones durant el seu desenvolupament perquè siguin més acceptants i tolerants a la diversitat. Acceptem els diferents ritmes d’aprenentatge dels nens i els animem a què mai es rendeixin. I sovint, els mestres són l’exemple que molts nens i nenes no tenen a casa. I de tot això en diuen una professió fàcil?

I ara em vull adreçar a vosaltres, els i les joves que sortiu de la Selectivitat. El meu consell? Dediqueu-vos al que us apassiona, seguiu la vostra vocació. Perquè d’infeliços i conformistes el món n’està ple!

Ainhoa Miró, estudiant d'Educació Primària i membre de les JERC

Notícies relacionades