La faula del gat i el PAV3

Avui us porto un nou relat que torna a tenir com a protagonista la nostra ciutat, i ja que la política de vegades és complicada, ho farem més simple, com si fos un conte. Us poso en context. Imagineu-vos que a la nostra història hi ha un personatge, en Joan, el qual era estimat pel seu poble. Un dia el Joan, presumptament, va guanyar diners fent una cosa que era il·legal, però en un principi pensava que s’havia sortit. Al cap d’uns anys el van enxampar, i el Joan, molt astut, va decidir canviar-se el nom i passar-se a dir Marc. Com a orgullós no el guanyava ningú, i tot el poble volia explicacions, el Marc va decidir començar una lluita legal contra el Joan.

Val, ara canvieu el nom de Joan per Convergència, i el nom de Marc per PDECAT. Ho enteneu? Doncs jo tampoc. El PDECAT i la senyora Conesa, la qual sembla que hagi oblidat que va ser la portaveu d’aquesta “antiga” formació, ens estan prenent el pèl tant com volen. Trobo que cridar als quatre vents que es querellaran contra Convergència és una falta de respecte vers els seus votats, però vaja ells ja s’ho faran. Però per sobre de tot, és un insult cap a totes les persones santcugatenques, perquè amb les seves brutes mans han tacat el nom de Sant Cugat, i això sí que no ho acceptarem.

Tot i que potser Mercè Conesa va creure que fent aquest valent gest es convertiria en l’abanderada de l’anticorrupció, però va fer el més absolut ridícul, i en el Ple municipal de gener l’oposició li ho va recordar. Sembla que quan s’ha de donar la cara no tot són flors i violes, oi? Perquè és molt difícil d’explicar com algú que estava al càrrec de l’àrea d’urbanisme de Sant Cugat no sabés res del que passava. Algun dia ho sabrem alcaldessa M. Conesa?

Volem un Sant Cugat i una República lliure de corrupció, perquè no ens alimentarem a base de banderes, l’estelada inclosa. Ara toca arromangar-se les mànigues i començar a polir i construir el nostre futur.

Ainhoa Miró, mestra i portaveu de les JERC Sant Cugat

Notícies relacionades