Ets una histèrica

Una frase que sovint sento que em repeteixen quan parlo sobres temes de gènere és la següent: “Ets una histèrica, amb tu no es poden parlar coses d’aquestes perquè et poses nerviosa”. Trobo que és molt fàcil dir aquestes afirmacions quan mai has sigut el centre d’atenció de les accions. És a dir, quan mai has patit cap tipus de violència masclista, és molt difícil veure més enllà del que ha invisibilitat i normalitzat la societat. Us faré un breu resum.

Quan tenia 10 anys, vaig anar a comprar joguines amb els meus pares i no vaig entendre per què els jocs d’experiments eren de nens i les cuinetes eren de nenes. Però després nosaltres som unes histèriques. (Això encara no ho he acabat d’entendre mai!)

Quan tenia 13 anys, homes que em doblaven l’edat es prenien la llibertat de llençar-me piropos i menjar-me amb els ulls al carrer. Però després nosaltres som unes histèriques.

Quan tenia 15 anys, a una discoteca un noi va creure que era acceptable insistir-me, després que digués que no, a què ens féssim un petó. Però després nosaltres som unes histèriques.

Quan tenia 18 anys, un noi es va prendre la llibertat de tocar les meves parts íntimes en un bar musical sense el meu permís. Però després nosaltres som unes histèriques.

Quan tenia 19 anys, em molestava quan els meus amics deien que una noia que dormia amb molts nois era una guarra. Però quan un noi dormia amb moltes noies era el “puto amo”. Però després nosaltres som unes histèriques.

Quan tenia 20 anys, un home em va tocar el cul al carrer i es va excusar dient que havia begut. Però després nosaltres som unes histèriques.

Ara tinc 22 anys. Una nit en la barra d’un bar un noi ens va començar a molestar, incomodar i empènyer a una amiga i a mi, tot això sota la mirada del cambrer que no va dir ni fer res. Però després nosaltres som unes histèriques.

No us penseu que això només m’ha passat a mi. Aquests episodis, desgraciadament, ens els trobem diàriament nenes, noies i dones. Imagineu-vos que tot això us passés a vosaltres. Imagineu-vos el que han patit les vostres parelles, les vostres filles, les vostres mares, les vostres àvies o les vostres amigues. La violència masclista també és el control i la possessió, la culpabilització, l'humor sexista, l'assetjament o el xantatge.

Si a vosaltres també us passés tot això i la societat us digués que no us enervéssiu, us posaríeu histèrics?

Ainhoa Miró, mestra i portaveu de les JERC Sant Cugat

Notícies relacionades