Cal fer el cor fort

Romeva, Bassa, Junqueras, Borrás, Forn, Rull, Mundó, Turull, Sánchez i Cuixart. Dues dones i vuit homes. Vuit membres del govern i dos membres d’entitats sobiranistes. Vuit persones, vuit famílies.

Tot just fa dues setmanes escrivia sobre com d’indignada estava sobre l’empresonament de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez. El dimecres 2 el comptador de presos polítics va augmentar a deu: tenim deu persones empresonades per la seva ideologia política, un fet inadmissible en una democràcia. Ara faré una cosa que també em sorprèn a mi, però ho faig perquè la gent que ho hagi d’entendre ho entengui.

Lo que no sabéis es que no hay suficientes celdas y prisiones para tanta libertad. No hay suficientes jueces para tanta dignidad. Porque después de cada golpe, nos secamos las lágrimas y nos volvemos a levantar. Lo hemos hecho antes y lo volveremos a hacer. Somos un pueblo valiente, alegre y combativo, y nunca podréis encarcelar una idea. Os podrá parecer inverosímil, pero las ocho personas del Govern que habéis encarcelado estaban cumpliendo el programa electoral que habían propuesto a sus votantes. ¿Pero existen gobiernos que cumplan los programas y las promesas electorales? Sí, y están en Alcalá-Meco y en Estremera por escuchar y ejecutar la voluntad del pueblo catalán. Ostras, y mira que yo pensaba que en las escuelas catalanas no se enseñaba el castellano.

A Sant Cugat hem viscut l’empresonament des de prop, ja que el conseller Romeva és santcugatenc. Ho és ell i la seva família. Potser per la meva vocació de mestra, no puc parar de pensar els nens i les nenes. Què els hi dius als fills i a les filles dels consellers? Com deuen sentir-se a l’estar separats del seu pare o la seva mare? A la concentració que es va fer a la nostra ciutat el passat 2 de novembre, em trencava el cor veure llàgrimes brotar dels ulls de les manifestants. Però no eren llàgrimes de tristesa, sinó llàgrimes de ràbia i d’indignació.

Raül, Dolors, Oriol, Meritxell, Jordi, Joaquim, Josep, Carles, Jordi i Jordi us volem a casa. Us volem a les vostres ciutats i pobles. Us volem amb les vostres famílies. Us volem lliures, perquè no em cansaré mai de dir-ho: quan la llei es converteix en injustícia, la desobediència és obligatòria, i vosaltres ho vau fer, vau desobeir a la injustícia. Només el poble salva al poble.

Ainhoa Miró, estudiant d'Educació Primària i membre de les JERC

Notícies relacionades