23 d'abril: Santa Jordina

Com cantaven Los Delinquentes, la primavera trompetera ya llegó, ya me despido del abrigo! I amb la primavera arriba un dels dies més macos de l’any, de fet, arriba el meu dia preferit de l’any: Santa Jordina.

Diu la llegenda que fa molts i molts anys al poble de Montblanc hi vivia un drac d’aquests que fan tanta por. Imagineu-vos-el: gegant, pudent, amb queixals esmolats i molt malhumorat. Era el malson de tota la contrada. Un dia es van acabar tots els animals del territori, i com la mediació i la resolució de conflictes no estaven a l’ordre del dia, el govern va decidir que els pròxims àpats del monstre serien les i els joves de Montblanc.

Un 23 d’abril, la Jordina, una dona valenta es va fartar de veure com ningú movia un dit per resoldre el problema i va decidir arromangar-se les mànigues i entrar en acció. Va anar a la cova del drac, va lluitar i el va matar. Diuen que de la sang del drac va sortir una rosa. Al fons de l’horitzó, la nostra protagonista va veure com s’apropava un cavaller. Quan va arribar, va baixar del seu impecable cavall i en prosa va explicar a la Jordina que la venia a salvar. Com no hi havia res a salvar, la Jordina va regalar una rosa al jove cavaller per les molèsties.

Avui en dia recordem aquesta fita celebrant una diada plena de color, alegria i cultura. Però malauradament, no tot són flors i violes. Aquesta jornada tan festiva està envernissada pels rols de gènere de la nostra societat. Per Sant(a) Jordi(na), els estereotips de gènere no haurien de regnar. Hem d’acceptar que és una diada on els nois poden rebre roses i les noies poden rebre llibres.

Per la diada de Sant Jordi(na) els carrers de Sant Cugat estan decorats i plens de vida. És una diada on entitats de tots tipus i comerços comparteixen el mateix espai. Una diada per viure i conviure. Podreu veure a persones passejant per la plaça d’Octavià des de primera hora del dia fins entrada la tarda. No hi haurà qui ens pari!

I per últim, només afegiré que l’únic sant que es diu Jordi i m’ha salvat d’alguna situació incòmoda és el meu pare!

Ainhoa Miró, estudiant d'Educació Primària i militant de les JERC

Notícies relacionades